PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL

Bloc del Departament de Psicopedagogia i Aula d'Acollida del Col.legi Escorial de Vic.


Hi trobareu eines, idees i documents per facilitar i entendre millor els processos d'ensenyament-aprenentatge dins els quals ens hi trobem com a pares i mestres-professors.
Us suggerim tot un seguit d'enllaços i informacions per promoure que els nostres fills-alumnes, diversos i diferents tots, evolucionin i progressin positivament dins la societat del segle XXI

"SURT I DESCOBREIX..."



Per comunicar-vos amb nosaltres:

psicodiversitatescorial@gmail.com

divendres, 11 de febrer de 2011

Intel.ligències múltiples a l'infantesa


AJUDANT A DESENVOLUPAR LA INTEL.LIGÈNCIA PER MITJÀ DEL JOC

En el desenvolupament del nen un dels aspectes que més afavoreixen el progrés de la seva intel·ligència és el joc i la multitud d’oportunitats que aquest suposa per a l’estimulació dels infants. Hem de tenir present, que la intel·ligència té multitud de vessants que requereixen una similar estimulació per a que els nens tinguin un desenvolupament equilibrat en les diferents àrees. Així hem d’anar deixant enrere la clàssica idea segons la qual la intel·ligència es redueix a la intel·ligència pròpia del llenguatge i la corresponent al raonament de caire més abstracte o manipulatiu (es a dir, la capacitat de manipular figures, imaginar objectes, etc., sense que hi participi el llenguatge en cap moment).

A l’actualitat es parla de que disposem d’unes 8 intel·ligències diferenciades, teoria desenvolupada pel psicòleg americà H. Gardner, i per suposat no tenim el mateix rendiment en totes elles, sinó que podem tenir una gran capacitat en una i un baix rendiment en una altra. Podríem dir que el més convenient seria presentar un perfil equilibrat entre les diferents intel·ligències, encara que en algunes ocasions també pot ser interessant tenir una intel·ligència més desenvolupada que les altres, el que es podria constituir en un talent.

A continuació parlarem de les diferents intel·ligències i com les podem estimular per mitjà del joc:

- Intel·ligència lingüística: es refereix a la capacitat relacionada amb el llenguatge, tant en la comprensió com en la seva expressió. Un exemple de persona que presenta un desenvolupament més marcat d’aquesta àrea seria un escriptor o un poeta.

o Pel que fa a jocs i altres eines que podem utilitzar per estimular la intel·ligència lingüística podríem parlar d’endevinalles, cançons, “trabalenguas”, jocs d’encadenar paraules, descobriment dels diferents sons que composen una paraula, fer rimes ...

- Intel·ligència corporal o kinèstesica: es refereix a la capacitat per a utilitzar de forma precisa i exacte el nostre cos, tant pel que fa a moviments globals com córrer o ballar com a moviments tan fins com el d’un cirurgià a l’aplicar un tall amb el bisturí.

o Pel que fa a jocs: podem parlar tant dels de tipus motor més gruixut com qualsevol tipus d’esport fins als moviments més fins com els jocs de construcció o de crear collarets amb boletes.

- Intel·ligència musical: la capacitat per a percebre el ritme, tant pel que fa a l’escolta com a la producció musical per mitjà d’instruments o el cant. Una persona amb un bon desenvolupament d’aquesta intel·ligència seria un músic, un cantant o un compositor.

o En quant a la seva estimulació la formula més eficaç consisteix en l’exposició a la música de forma el més precoç possible, especialment la música clàssica simfònica, però també esdevenen una eina important els jocs de seguiment de ritmes, les cançons infantils o bé els jocs d’afinar l’oïda com descobrir sorolls o instruments a la naturalesa o a la música.

- Intel·ligència espacial: es tracta de l’habilitat per a percebre i representar-se l’espai, serien habilitats pròpies d’un arquitecte, un fotògraf, un artista, etc.

o Per a l’estimulació una de les formes més eficaces és l’ús de jocs de construcció, així com el dibuix o els jocs d’exterior com les curses d’orientació. Així mateix jocs complexos com els escacs o el Tangram ajudaran a desenvolupar aquesta capacitat.

- Intel·ligència lògico – matemàtica: aquesta intel·ligència s’ocupa de la capacitat de resoldre problemes en els que no hi estigui implicat el llenguatge. Seria la intel·ligència més pròpia d’un matemàtic, un enginyer o un economista.

o La forma d’estimular aquesta intel·ligència seria la presentació de situacions problemàtiques i la cerca d’eines per a la seva resolució, aspecte que es pot desenvolupar tant a partir de jocs de taula, com el parxís o els escacs com a partir de les situacions que ens ofereix la vida quotidiana.

- Intel·ligència interpersonal: podríem parlar de la nostra capacitat per a relacionar-nos socialment d’una forma eficaç i satisfactòria, resoldre adequadament els problemes interpersonals i comprendre i saber actuar conforme als sentiments dels altres.

o En aquest àmbit el joc esdevé de gran importància. Els jocs grupals i d’equip afavoreixen l’aprenentatge d’aquestes habilitats. No obstant, els jocs de simulació de situacions quotidianes teatrelitzades com els jocs de cuinetes, de representació de l’escola, etc. seran els que ens podran ajudar més en aquest sentit en aquestes edats.

- Intel·ligència intrapersonal: probablement aquesta sigui una de les intel·ligències que més tard es desenvolupen, es tracta de la capacitat d’autoconeixement, autocontrol, identificació de les emocions pròpies i regulació del pensament. Podríem parlar de la intel·ligència pròpia d’un filòsof o un escriptor per exemple.

o Per anar potenciant aquesta intel·ligència, tot i que a les primeres edats resulta difícil, podem emprar jocs que estimulen l’atenció i la concentració com: el Memory, el Simon, cercar diferències o els jocs de taula que impliquen l’ús d’estratègia.

- Intel·ligència naturalista: es tracta de la capacitat per copsar la natura, comprendre-la i poder actuar sobre ella de forma eficaç. Es tractaria de la intel·ligència pròpia de persones que treballen i viuen en contacte amb la natura com pagesos, botànics, biòlegs.

o La millor manera d’estimular aquesta mena d’intel·ligència consisteix en l’experimentació i la vivència de la natura, així el contacte amb aquesta resultarà fonamental pel seu desenvolupament, ja sigui per mitjà de la pràctica del senderisme, l’orientació o la familiarització amb les espècies vegetals i animals.

Font: Marc Giner Llenas. Psicopedagog de Clavé psicopedagogs. Autor del llibre “Mi hijo aprende jugando”. Barcelona (2010) Editorial Larousse


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada