L’hora d’anar a dormir
Dormir implica passar de l’estat de vigília o alerta al de
repòs. Per disminuir el grau d’activació traiem estímuls com la llum. Davant la
por a la foscor que manifesten molts nens, podem reduir progressivament la
intensitat lumínica a través dels coneguts llums pilot o a través del grau d’obertura
de la porta. Aquestes ajudes convé retirar-les sense pressa però sense pausa.
És important acostumar al nen a seguir la mateixa pauta
abans d’anar a dormir. Els rituals proporcionen un hàbit de son saludable i li
donaran seguretat.
Es pot fer companyia a l’habitació durant uns 5 minuts però
intentant que no es vagi allargant més per cedir a les demandes del nen. També
s’ha de procurar no estimular-lo; si s’explica un conte, no fer-ho d’una manera
molt expressiva o teatralitzada. Es tracta més aviat de parlar amb tons
monòtons perquè s’avorreixi.
En el moment de la separació mantenir una actitud ferma. Per
exemple, si plora, se l’acaricia però no se l’agafa a coll. Una bona
alternativa és fer la transició de manera gradual començant pel cap de setmana
que hi ha més temps i paciència. Per exemple:
Dissabte: asseure’s al costat del llit i acariciar-lo.
Diumenge: asseure’s al costat del llit sense acariciar-lo.
Dilluns: asseure’s a un metre del llit tranquil·litzant-lo
molt fluixet.
Dimarts: asseure’s al costat de la porta.
Dimecres: asseure’s al passadís.
Jocs per anar superant la por
Una tècnica per superar la por a la foscor és practicar diàriament
durant mitja hora, jocs en la foscor de dificultat creixent reforçant i
premiant el nen per l’esforç i superació.
A continuació exposem un seguit de jocs a practicar i el
procediment per posar-los a la pràctica.
1.
La
gallina cega: amb la llum encesa, un dels pares es tapa els ulls i busca el
nen fins que el troba. Després s’intercanvien els papers. La primera vegada la
mare o pare es deixen agafar de seguida. Després s’augmenta progressivament el
temps que triga el nen en capturar-lo. Se'l felicita cada vegada que ho
aconsegueix.
2.
Ombres xineses:
sobre la paret del dormitori es projecten siluetes d’animals fent servir
una llanterna o llum. S’ensenya al nen a reproduir les ombres i se'l felicita quan
ho fa bé. Se li proposa també que assagi les seves pròpies ombres.
3.
La bella dorment:
el nen sol a l’habitació amb el llum encès. Un dels pares avisa des de fora
dient “ja vinc”. Llavors el nen simula el procés d’anar a dormir; apaga el llum
i s’estira sobre el llit. L’adult entra a les fosques i li fa un petó. El nen
fa veure que es desperta i obre el llum. Es pot anar allargant el període d’estar
a les fosques a l’habitació.
4.
Sorpreses
a la foscor: els pares posen un petit regalet dins l’habitació i li diuen
on és; per exemple que és a sobre el llit. Ell ha d’entrar sense encendre el
llum, agafar-lo i obrir-lo fora de l’habitació.
Es fa vàries vegades i indica sempre on està col·locat, posant-lo cada vegada
en un lloc menys accessible.
5.
L’amagada:
un dels pares s’amaga al dormitori del fill amb llum apagada. El nen entra
i el busca en la foscor. A continuació s’inverteixen els rols. Al principi es
deixa atrapar de seguida, inclús se l’ajuda facilitant pistes vocals (“estic aquí...”).
De la mateixa manera, troba immediatament el nen en les primeres ocasions i
posteriorment triga més en trobar-lo.
Bibliografia:
Francisco Xavier Méndez. Miedos y temores en la infància. Ayudar a los ninos a
superarlos. Editorial Pirámide.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada