PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL

Bloc del Departament de Psicopedagogia i Aula d'Acollida del Col.legi Escorial de Vic.


Hi trobareu eines, idees i documents per facilitar i entendre millor els processos d'ensenyament-aprenentatge dins els quals ens hi trobem com a pares i mestres-professors.
Us suggerim tot un seguit d'enllaços i informacions per promoure que els nostres fills-alumnes, diversos i diferents tots, evolucionin i progressin positivament dins la societat del segle XXI

"SURT I DESCOBREIX..."



Per comunicar-vos amb nosaltres:

psicodiversitatescorial@gmail.com

diumenge, 27 de març de 2011

ÀFRICA, LA COOPERACIÓ I LA CONSCIÈNCIA

Quan per conviure i habitar el món es demana que els alumnes disposin de la competència social i ciutadana, cal fer una seriosa reflexió crítica en els centres educatius amb els estudiants sobre la societat que ens mou i a per a la qual formem als nostres nois i noies. L'antropòleg Gustau Nerín ens parla de l'Àfrica, el continent que tenim allà abaix, del qual ens arriben persones que formen ja part de la nostra societat, de les nostres aules diverses. El continent del sud denostat per una societat occidental del nord que actúa al sud, hi vol cooperar o ajudar...tot i que no sabem si potser el que fa el nord és salvar les pròpies consciències i mantenir situacions cada cop més vergonyoses..... Llegint"Blanc bo busca negre pobre", acabem pensant que, com en moltes altres coses, potser una de les millors accions que podem fer per l'Àfrica és.....conèixer-la. Llibre excel.lent, contundent, recomanable per despertar-nos, per despertar consciències i per promoure alumnes crítics i amb sentit global del planeta.


- "Les ONG viuen en un món tremendament competitiu, en el qual per arrabassar donatius a les altres organitzacions no es pot recórrer a raonaments complicats. No és qüestió d'iniciar un debat complex sobre les estratègies de desenvolupament, difícils d'entendre, sinó de colpejar el ciutadà mitjançant les emocions. I per aconseguir-ho, res millor que les imatges impactants: nens amb panxes inflades, cases arrasades per huracans, inundacions que arrosseguen cadàvers putrefactes.... La imatge ha de ser prou directa perquè qui la vegi se senti al.ludit. Cal mostrar sang, llàgrimes, dolor, por... Hi ha ONG que no dubten a emprar imatges que podríem qualificar de "pornografia humanitària".

Les imatges carregades de patetisme ajuden a consolidar una visió paternalista de l'Àfrica. Fan que el públic senti repulsió envers allò que veu: en els anuncis més crus l'espectador no hi veu homes, sinó infrahomes. Els africans són reduïts a pures víctimes del que passa al seu continent, i mai no asumeixen el paper de protagonistes del seu desenvolupament (de fet, se'ls designa, senzillament, com a "víctimes"). Quan un occidental veu aquestes imatges, no pot pensar en una societat que funciona: no pensa en infermers que curen, en cambrers que treballen, en taxistes que transporten la gent, sinó en malalts, em famolencs, en aturats...Gent desgraciada, sense res a aportar. Individus que sembla que no tinguin res a veure amb la persona que els mira a la pantalla del seu televisor. Éssers d'un altre planeta".

- "Sovint els nens que apareixen en la publicitat de les ONG es presenten sols, o en companyia de cooperants. Si ens creguéssim que l'Àfrica és el que ensenyen algunes ONG pensaríem que és un continent on només hi ha infants, sense grans. En alguns fullets d'organitzacions d'ajuda no s'hi veu ni un sol adult. D'aquesta forma es reforça l'estereotip d'una infància africana "abandonada" pels seus adults i que per subsistir depèn de la cooperació. Si apareix alguna persona gran amb els nens, és un cooperant que els ajuda.

En alguns casos, fins i tot, en els textos dels organismes d'ajuda es descriu els progenitors dels nens com els seus enemics: pares que no deixen estudiar les seves nenes o que les fan prostituir-se, parents que obliguen a treballar els infants en condicions inhumanes, pagesos il.letrats que es neguen a permetre que la seva descendència rebi una atenció mèdica "adequada", mestres que peguen els alumnes que no se saben la lliçó... El missatge que es transmet és que les societats del Sud han fracassat i que els donants haurien de suplantar-les pel bé dels infants desvalguts.

En el discurs de moltes organitzacions humanitàries els africans són presentats com a adults irresponsables, incapaços de prendre cura dels nens que haurien de protegir. Davant aquesta "realitat", els occidentals s'erigeixen en protectors dels infants africans. Molta gent que a Europa ha renunciat a la paternitat està plenament convençuda que educaria millor els nens africans que els seus propis pares".

- "En molts anuncis de programes d'apadrinament hi ha un rerefons de substitució: davant d'uns progenitors incapaços, es requereix l'actuació dels padrins. Els europeus han d'apropiar-se dels nens africans per salvar-los. D'aquesta forma, els europeus usurpen la responsabilitat del desenvolupament del continent africà sota el pretext de protegir una infància "desvalguda". Se senten protagonistes del desenvolupament d'una societat de la qual no formen part i de la qual, a més a més, no saben res de res.


La versió lúdica dels apadrinaments són els acolliments. Diverses associacions organitzen estades de nens africans a Europa. S'argumenta que així passen unes "vacances saludables amb bona alimentació, diversió, revisions mèdiques...". Òbviament, aquesta justificació no s'aguanta per enlloc: seria molt més econòmic facilitar bona alimentació i revisions mèdiques a aquests nens al seu lloc d'origen (i, de diversió, als nens africans no els en falta als seus pobles, tot i que no tinguin Internet ni videoconsoles). La clau d'aquests acolliments és que els nens africans esdevenen magnífiques joguines per a les famílies europees (que prefereixen, de lluny, un nen africà no problemàtic a un adolescent local procedent d'un reformatori). Curiosament, tothom està disposat a acollir un nen congolès o tanzà "per tal d'ajudar-lo", però ningú no vol ficar-se a casa seva tota una família congolesa o un jubilat tanzà. Això sí, perquè la relació acollidor-acollit funcioni, l'acollit ha de ser una bona joguina per a la família de recepció. En nombrosos casos les famílies d'acolliment han rebutjat els nens perquè no eren "prou" simpàtics".

-" La cooperació sovint no alleuja els problemes de l'Àfrica, sinó que els agreuja, ja que incrementa la dependència i permet que la influència del nord arribi a determinats sectors socials on no hi arriben ni l'empresa privada ni els governs occidentals. Amb la màscara de l'humanisme, la cooperació pot desembocar en una utopia tremendament autoritària, que legitima qualsevol intervenció occidental a l'Àfrica en nom de la necessitat de resoldre, urgentment, els problemes dels africans.

Els desafiaments del continent africà no es poden resoldre mitjançant projectes de desenvolupament: ni amb pous, ni amb escoles, ni amb latrines... les causes dels problemes del Sud són tan profundes, que tan sols es poden atacar amb canvis estructurals. Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions Nord-Sud, és condemnat al fracàs. La solidaritat amb el continent africà no pot passar per canviar l'Àfrica en base a les doctrines d'Occident, sinó que s'ha de centrar a canviar les relacions injustes entre Nord i Sud".


Nerín, G. (2011). Blanc bo busca negre pobre. Ed. La campana. Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada