Ghana

Conèixer les característiques socials i culturals dels països originaris dels alumnes ens pot ajudar a comprendre'ls més bé. Heus aquí un exemple de Ghana

Situació i aspectes generals:

Ghana estàs situat a l’Àfrica Occidental o limita amb Togo, Costa d’Ivori, Burkina Faso i el Mar Atlàntic.

El clima és tropical amb una temperatura mitjana d’un 21 graus. Tot i així, en algunes zones es poden arribar a temperatures de 35-40 graus. Hi ha dos períodes de pluges importants: el primer durant els mesos de maig i juny, i el segon durant l’octubre , el novembre i el desembre.

A Ghana hi ha 10 regions importants i la capital del país es troba el Sud: Accra. Altres ciutats importants són Kumasi i Tarkoradi.

Actualment, es comptabilitzen 24.000.000 habitants, dels quals un 65 % viu en zones rurals. La població és bàsicament jove: un 68% de la població té menys de 30 anys. L’esperança de vida masculina i femenina es troba entre els 60 i 61 anys.

L’índex d’escolarització és elevat en l’etapa primària obligatòria, entre un 76% i un 80%.

Història

L’origen de Ghana es remunta en etapes prehistòriques. S’han trobat indicis de diferents étnies i tribus, algunes de les quals ja han desaparegut.

El colonialisme va ésser important a Ghana. De fet, diferents països van ocupar el país en diferents períodes. Així trobem: Portugal, Holanda, Dinamarca, Espanya i Anglaterra.

La potència anglesa ha estat la potència més dominant al país i, de fet, actualment la llengua oficial és l’anglès. Els anglesos anomenaven Ghana am el nom de la Costa d’Or, per la gran afluència de mines d’or.

Quant al govern, notar que hi ha un govern institucional i una família real, els Kumasi. Els reis de Ghana viuen dels ingressos que els aporta l’or i pertanyen a l’étnia Akan, fet que comporta que aquesta étnia sigui una de les més nombroses i riques del país.

A més, del govern institucional i dels reis, a Ghana hi ha el poder oficial (regidors) i caps de tribu.

Llengües i grups étnics

La llengua oficial de Ghana és l’anglès, però hi ha moltes altres llengües que es parlen en àmbits familiars bàsicament. Una llengua sempre es relaciona amb una tribu. Així podem trobar, com a llengües principals, la llengua Akan (49%), amb diferents dialectes com el twi, fante, akuapen, bono, nzema...; Ewe (13 %); ga (8%), la llengua de la capital; dagomba (16%) i hausa, considerada la llengua dels musulmans de Ghana.

La intercomprensió entre els ghanesos és difícil: dos parlants de llengües diferents no es comprenen entre ells; en canvi, dos parlants de dialectes diferents es comprenen entre ells. Per tant, la llengua anglesa esdevé, en molt casos, la llengua de comunicació.

A nivell escolar, l’anglès és la llengua de l’aprenentatge a la Primària; a la secundària també s’ensenyen altres llengües maternes. En aquest cas, l’alumne diferents llengües per escollir.

En aquests moments, hi ha tendència a revalorar les cultures autòctones del país. És a dir, a donar més importància a la llengua, els costums, les tradicions...

Els noms propis

La formació de noms i cognoms funciona diferent que Europa. D’entrada, es posa el nom cristià del nen; llavors el nom de família, seguidament el nom del dia que va néixer (diferent per nois i per noies)i finalment un nom anglès.

L’ordre dels nom pot canviar i no és fix. A vegades, una persona pot ésser designada per diferents noms: el de família, el del dia de la setmana... Així també, és possible que dos germans no tinguin el mateixos cognoms o que els tinguin en un ordre diferent. En funció de les necessitats de cada moment, es dóna a conèixer un o altre cognom.

El nom de família prové d’alguna relació familiar forta o d’alguna relació familiar que pugui aportar prestigi a l’infant. De fet, les relacions familiars són molt importants en generals. Així, per exemple, els ghanesos consideren que les ties maternes són també mares, o sigui, tenen més d’una mare. Així també, els tiets paterns són pares. El terme de parentiu tia i oncle l’utilitzen únicament per referir-se als germans de la mare o a les germanes del pare.

La religió

Ghana és un estat laic, en el qual conviuen cristians –protestants evangelistes- (65%), musulmans –haussas, étnia originària de Nigèria-(18%) i animistes.

En el calendari festiu hi ha festes cristianes i musulmanes, però sovint en un ritual o en una festa es barregen aspectes de diferents religions. Aquesta característica i el fet que un ritual religiós va acompanyat de balls, cants... ocasiona que les misses –pròpiament dites- s’allarguin 3-4 hores.

Alimentació

Els ghanesos fan tres àpats al dia: esmorzar (al matí); dinar (al migdia) i berenar-sopar (a la tarda, més o menys a les 7h).

L’esmorzar és variat: te, pa, ous, llet, arròs, Koka... (en funció del nivell adquisitiu); el dinar sol ésser lleuger ja que els ghanesos normalment no tornen a casa al migdia i mengen al carrer (parades de menjar, bars, venda ambulant...). El sopar, en canvi, és opulent i consta d’un plat únic: fufu, nyame, arròs (molt comú), banana barrejat amb sopa de carn o de peix.

El menjar és molt picant i se sol menjar amb els dits.

L’abastament d’aigua és complicat: a les grans ciutats hi ha una xarxa d’aigua potable però no tothom se’n pot beneficiar; a les zones rurals disposen d’alguns pous o bé han de recórrer diversos quilòmetres per aconseguir aigua. Als mercats es troben bosses d’aigua purificada.

Educació

L’índex d’alfabetització és molt elevat, però fins fa poc hi havia poc control. L’educació es pot iniciar els 2 anys en els Kindergarden, però l’educació obligatòria comença als 6 anys (Primària) i acaba als 15 anys (Secundària). La primària té una durada de 6 anys i la Secundària de 3 anys. En acabar, aquests estudis, hi ha la Secundària Superior (15 als 18 anys); i l’Educació Terciària que permet l’accés a la universitat.

L’escola ghanesa és gratuïta des de fa uns anys i garanteix un àpat gratuït (el dinar) a Primària. L’horari d’assistència a l’escola és de matins: de 8h a 2h. A les tardes, no fan activitats extraescolars, sinó que ajuden a la família, van a buscar aigua, juguen a futbol...

La xarxa educativa de Ghana inclou escoles públiques, escoles públiques religioses (missions) i escoles privades. La diferència de recursos entre les escoles públiques i les privades és evident. També entre les escoles públiques i les escoles públiques religioses (missions) també és evident.

La sanitat

A Ghana trobem dos models sanitaris: l’occidental i el tradicional.

A nivell de model occidental, trobem dos grans hospitals a Accra i Kumasi, amb dotacions sanitàries i mitjans humans importants. A cada regió, hi ha també hospitals més petits, però amb menys recursos: una infermera o una religiosa està al càrrec de l’hospital, ambulàncies rudimentàries...

De fet, la manca de professionals és evident: hi ha una ràtio molt alta entre metge/pacient. A més, en la majoria de zones rurals no es disposa de medecines, d’aigua potable.

Hi ha moltes diferències entre les àrees rurals i les urbanes, i, lògicament també, entre la medecina pública i la privada.

Cada ghanès ha de pagar uns 4 € anuals per tenir dret a la Targeta Sanitària, però només els 60% la tenen. Són exempts de pagar aquest cost els jubilats, les embarassades i els infants.

Paral·lelament, a Ghana trobem moltes creences populars en medecina naturals i persones que es dediquen a cura la gent a partir de rituals.

Així, per exemple, els casos de salut mental –considerats com a mals dolents, malignes, diabòlics- són tractats a partir de pregàries, maltractaments.... Hi ha poca confiança en els tres hospitals psiquiàtrics del país i, de fet, la falta de metges és evident: tractar amb malalts mentals es relaciona amb una mala reputació, mal presagi, com un càstig...

Aquestes creences ocasionen que es trobin molts malalts mentals abandonats al carrer, maltractats...