El llibre "Psicología de la educación virtual" (César Coll i Carles Monereo -eds-, Ed. Morata, 2008) ens ofereix un anàlisi profund i detallat de la psicologia de l'educació, emmarcada ara dins els entorns virtuals. Estem interessats, igual que els autors, en donar el pes que li correspon a la psicologia a l'hora d'entendre els processos educatius que es produeixen en entorns sustentats en la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).
Aquesta és la primera de diverses entrades que apareixeran en el nostre bloc, destinades a donar petits tastets del llibre sobre una gran varietat de temes lligats a la psicologia de l'educació del s. XXI.
Esperem que siguin entrades incitadores!
- Si la psicologia de l'educació estudia els processos de canvi comportamental -en un sentit ampli- que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en situacions o activitats educatives, la psicologia de l'educació virtual, estudia els processos educatius que es donen en entorns sustentats total o parcialment en la utilització de tecnologies digitals de la informació i comunicació. Interessa estudiar com aprenen les persones que aprenen en situacions i activitats educatives caracteritzades per l'ús de les TIC.
- És fals que la introducció de les TIC en l'educació, sigui per sí mateixa un element innovador i transformador de les pràctiques educatives que hagi de conduir necessària i inevitablement a la seva modernització i millora. El potencial que tenen per transformar i millorar l'educació no resideix en elles mateixes, sinó en els plantejaments psicoeducatius i didàctics des dels quals s'hauria de plantejar la seva utilització educativa.
- La incorporació de les TIC no transforma ni millora automàticament els processos educatius, però, en canvi, sí que modifica substancialment el context en el qual es produeixen aquests processos i les relacions entre els seus actors i entre ells i les tasques i continguts d'aprenentatge. Per tant, obren un camí a una eventual transformació en profunditat de tals processos que es produirà o no, i que suposarà una millora efectiva, en funció dels usos concrets que es faci de la tecnologia.
- Novetats que compoten les TIC dins el món educatiu:
1. Calen unes habilitats imprescindibles per sobreviure en la societat-xarxa: Alfabetització digital, estratègies d'aprenentatge, modalitats de comunicació múltiple i recerca selectiva d'informació en entorns digitals.
2. El sistema educatiu orientat a una educació bàsica durant tota la vida.
3. La incorporació de els TIC a les aules obre el camí a la innovació pedagògica i didàctica i a la recerca de noves vies per millorar l'ensenyament i promoure l'aprenentatge.
4. La presència de les TIC en, pràcticament, tots els àmbits de l'activitat de les persones multiplica les possibilitats i els contextos d'aprenentatge més enllà de les parets de l'escola.
Coll, C.; Monereo, C. eds (2008). Psicologia de l'educació virtual. Ed. Morata, Madrid.
Aquesta és la primera de diverses entrades que apareixeran en el nostre bloc, destinades a donar petits tastets del llibre sobre una gran varietat de temes lligats a la psicologia de l'educació del s. XXI.
Esperem que siguin entrades incitadores!
- Si la psicologia de l'educació estudia els processos de canvi comportamental -en un sentit ampli- que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en situacions o activitats educatives, la psicologia de l'educació virtual, estudia els processos educatius que es donen en entorns sustentats total o parcialment en la utilització de tecnologies digitals de la informació i comunicació. Interessa estudiar com aprenen les persones que aprenen en situacions i activitats educatives caracteritzades per l'ús de les TIC.
- És fals que la introducció de les TIC en l'educació, sigui per sí mateixa un element innovador i transformador de les pràctiques educatives que hagi de conduir necessària i inevitablement a la seva modernització i millora. El potencial que tenen per transformar i millorar l'educació no resideix en elles mateixes, sinó en els plantejaments psicoeducatius i didàctics des dels quals s'hauria de plantejar la seva utilització educativa.
- La incorporació de les TIC no transforma ni millora automàticament els processos educatius, però, en canvi, sí que modifica substancialment el context en el qual es produeixen aquests processos i les relacions entre els seus actors i entre ells i les tasques i continguts d'aprenentatge. Per tant, obren un camí a una eventual transformació en profunditat de tals processos que es produirà o no, i que suposarà una millora efectiva, en funció dels usos concrets que es faci de la tecnologia.
- Novetats que compoten les TIC dins el món educatiu:
1. Calen unes habilitats imprescindibles per sobreviure en la societat-xarxa: Alfabetització digital, estratègies d'aprenentatge, modalitats de comunicació múltiple i recerca selectiva d'informació en entorns digitals.
2. El sistema educatiu orientat a una educació bàsica durant tota la vida.
3. La incorporació de els TIC a les aules obre el camí a la innovació pedagògica i didàctica i a la recerca de noves vies per millorar l'ensenyament i promoure l'aprenentatge.
4. La presència de les TIC en, pràcticament, tots els àmbits de l'activitat de les persones multiplica les possibilitats i els contextos d'aprenentatge més enllà de les parets de l'escola.
Coll, C.; Monereo, C. eds (2008). Psicologia de l'educació virtual. Ed. Morata, Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada