L'EXPERIÈNCIA DE LES TIC ALS EEUU. Anàlisi i reflexions

Dins el marc dels debats d'educació de la fundació Jaume Bofill, en Larry Cuban, professor emèrit d'educació a la Universitat de Stanford, ens apunta tot un seguit de reflexions sobre sobre les TIC a les aules, el ritme d'implantació (inicien projectes d'aquest tipus els anys 70), el paper de les administracions, del professorat.... Llegiu aquests apunts desordenats....donen peu a preguntes i reflexions que ens poden anar prou bé.

- Existeixen pocs estudis que demostrin que les inversions en tecnologia informàtica a les aules suposin millores en la metodologia pedagògica i en els resultats acadèmics dels estudiants. S’observen pocs resultats acadèmics i poc ús creatiu de l’ordinador a l’aula per part dels professors.

- Els professors utilitzen molt més els seus ordinadors personals que no pas els ordinadors i la tecnologia a l’aula.

- L’ADN de les escoles americanes es basa en uns origens concrets de les escoles públiques, en un sistema d’escoles dividides per edats i en la idea d’uns objectius a assolir i de competitivitat.

- Les èlits polítiques i els legisladors utilitzen els mitjans de comunicació per identificar problemes. La solució als problemes ho anomenen “reformes”.

- Anys 50/60: davant les escoles segregades apareixen els moviments de drets civils.

- Anys 70: aparició de moviments basats en la por a perdre poder dins la comunitat mundial. Davant la idea de fer els EEUU més competitius, es parla de potenciar el capital humà, de la millora acadèmica i, com a conseqüència, assoliment de millores econòmiques. Inici de la implantació de les noves tecnologies a l’aula

- A EEUU els problemes socials acostumen a passar pel filtre de l’educació (p.e. problemes d’immigració) com a eina per assolir fites de país. A les escoles es busca la solució als problemes socials.

- La idea de l’escola és transmetre dels adults cap els nens els valors, coneixements i habilitats, d’una generació a una altra. Es tracta d’uns valors consensuats en una societat democràtica i regits per les lleis del mercat.

- Existeix l’autonomia del professor un cop és a l’aula, tot i que està emmarcada per unes lleis i normatives.

Noves tecnologies

- En les darreres dècades s’han fet grans inversions i s’ha produït un gran accés a les noves tecnologies dins les escoles. Aquestes inversions no s’han traduït en canvis en les pràctiques docents ni en millores en el rendiment acadèmic dels estudiants. Existeixen poques proves de la utilitat dels ordinadors a l’aula.

- Probablement aquest fet és degut en part a que ensenyar i aprendre són activitats molt imprevisibles, difícils d’investigar, que requereixen recerques complexes. És molt problemàtic trobar correlacions. La majoria d’estudis que es fan estan basats en enquestes.

- Els ordinadors a l’aula han produït pocs canvis. Per què?

. Permanència d’un ensenyament basat en el professor, no en el estudiant.
. Influència dels contextos externs i locals.
. Hi ha molts objectius educatius que no s’assoleixen a partir de tecnologies innovadores.
. Una societat que necessita bons resultats acadèmics a les escoles, quantificables. Per tant, les escoles centren els seus esforços en el dia a dia i en resultats concrets.
. Persisteix la separació per franges d’edat. Poca col.laboració entre els docents.
. El 40% dels professors són usuaris habituals de l’ordinador a l’aula (1-2 vegades per setmana). Però es fa un ús tradicional de les noves tecnologies, s’utilitzen per reforçar estratègies centrades en el professor, poc incitadores de la creativitat.
. Només un petit percentatge de professors utilitza la tecnologia a l’aula d’una manera més creativa.
. No s’utilitzen els ordinadors per a ensenyar ja que no consideren que existeixi en cara el software adequat per ensenyar.

- Ens trobem que els professors no són pas reticents a usar les tecnologies. Hi estan compromesos...però ho fan a casa. Potser les estratègies polítiques no són les adequades per aconseguir que aquests professors integrin els ordinadors en les pràctiques diàries.

- El problema del professor és com confrontar-se a una classe d’estudiants que utilitzen ordinadors a l’aula. El professor té un dilema entre la seva funció acadèmica (ha de conèixer la matèria, ha de mantenir una distancia envers els estudiants) i la funció emocional (s’ha d’apropar als estudiants, coneixe’ls, posar-se en el seu lloc). Existeixen dficultats per trobar l’equilibri entre ambdues funcions.

- Amb la introducció de les noves tecnologies a l’aula, es posa en dubte l’autoritat, el control i la gestio del temps dels professors (internet com a font d’informació molt més potent que el professor.....). Els estudiants són més bons que els professors en domini de l’eina i en moure’s per la xarxa....afebliment de l’autoritat del professor. Tot això implica un canvi de rol del professorat. Passar de l’autoritat absoluta a la funció de guia o facilitador a l’aula. Quan els ordinadors passen a ser el centre de l’aula molts professors tenen por a perdre l’autoritat. Necessitat de trobar compromisos per superar els conflictes amb les noves tecnologies.

- L’entrada d’ordinadors a l’aula permet utilitzar metodologies basades en els treballs en grup, apareixen dubtes, necesitat de generar preguntes, intercanvi d’idees....nova distribució del temps. Si l’escola valora el silenci a les aules.....es converteix en un problema.

- L’ADN, els trets identitaris de cada escola, són molt potents, encara que quan el professor tanca la porta de la seva aula pot prendre decisions i ser força autònom. Necessitat d’assolir l’equilibri davant els canvis i gestionar els conflictes que sorgeixen dins l’eix acadèmic-emocional.

- En certa manera, els professors es troben amb les mans lligades perquè han de cobrir un currículum. S’ha d’intentar trencar aquesta regla i ajudar d’altres maneres els estudiants. Cal ensenyar la capacitat d’improvisació.

- És essencial compaginar la funció acadèmica amb l’emocional, malgrat el professor estigui compromès amb unes autoritats i s’hagi de posar notes, avaluar, fer judicis i mirar d’assolir uns nivells que marca l’administració al centre.

- Cal menys matèria, menys continguts. Però també és veritat que als EEUU existeix un sistema recolçat pels contribuents i ells són els nostres jutges. Els legisladors posen els currículums i els pares volen que els fills els assoleixin. Calen moviments socials i polítics externs a les escoles que promoguin els canvis (moviments de drets civils...).

- La realitat és que des dels anys 70 l’escola cada cop és més conservadora. És motl forta la idea que els EEUU han de ser competitius a nivell mundial. I es té clar que l’educació és l’instrument.

- Els professors joves aprecien la tecnologia. Les escoles de formació estan centrades en els estudiants. Però quan aquests professors nous aterren a les escoles, veuen el seu ADN...i es veuen obligats a canviar (pressió per obtenir resultats, per avaluar, competitivitat...). És molt difícil que puguin dur a la pràctica allò que han après als centres de formació.

- Existeixen programes de formació per a professorat de llarga trajectòria. Calen professors veterans experimentats. També és veritat que quan s’han de retallar presupostos, queden afectats aquests programes.

- Quan es va començar a implantar la tecnologia a l’aula els anys 70 hi havia 3 motius molt clars:

1. Aconseguir una docència més ràpida i eficient.
2. Aconseguir que els estudiants aprenguin millor i més ràpid.
3. El món viu una revolució i calen habilitats tecnològiques.

- Cal molt temps, dècades per dur a terme aquests canvis (símil de la implantació de l’electricitat a la societat i a les cases, des del seu descobriment fins a l’actualitat). Les escoles estan molt aferrades als seus costums, al seu ADN. Canviar tot això és un procés molt lent.

- Les èlits polítiques i els legisladors no coneixen ben bé els problemes de les escoles. Tenen les seves pròpies concepcions. Volen utilitzar les escoles com a instruments per solucionar problemes que van més enllà del centre. No tenen en compte l’ADN de les escoles. (“Així tenen que ser les escoles....aqui teniu les reformes”). Sovint els legisladors es senten decebuts amb els docents.

- El currículum americà és molt fàcil canviar-lo. El més difícil és aconseguir canvis en la manera de fer dels docents. Els legisladors es pensen que ordenant un nou currículum aquest es transmetrà fàcilment als estudiants. Però els professors tanquen la porta de l’aula i tenen autonomia.

- Les TIC a les aules poden provocar desigualtats segons l’origen social dels nens que van a les escoles? A EEUU sistemes 1x1 estan implantats a diferents districtes. S’observen escletxes digitals entre classes socials. No es disposen de proves que demostrin que els alumnes amb baix nivell econòmic tinguin els mateixos resultats que la resta d’alumnat. Calen esforços per un ús més igualitari dels ordinadors.

Larry Cuban. Barcelona, 16-11-10