Els docents poden utilitzar diferents estratègies i recursos per desenvolupar el potencial creatiu dels alumnes. No és una assignatura ni està recollida com a tal en els currículums acadèmics. No obstant això, la creativitat és una destresa essencial per al desenvolupament cognitiu de l'estudiant.
Aquesta capacitat, inherent en els més petits, se substitueix per un pensament més lògic i racional a mesura que es madura, però hi ha estratègies perquè no es perdi i s'estimuli al llarg del temps. Innovació és un terme de moda en l'actualitat. Ser capaç de generar noves idees i buscar solucions diferents a problemes de la vida diària és una qualitat molt valorada en l'entorn laboral i es tradueix en una sola capacitat: la creativitat. Encara que sovint s'associa al talent i tendeix a considerar-se com una qualitat innata, exclusiva d'uns pocs, nombrosos especialistes apunten que ser creatiu és patrimoni de tots i es pot aprendre i desenvolupar si s'utilitzen els recursos i estratègies adequades.
El paper de l'escola
Paul Torrance, psicòleg nord-americà i un dels principals especialistes en el camp de la creativitat infantil, conclou en les seves investigacions que la creativitat en els nens augmenta durant els tres primers cursos escolars (de 3 a 6 anys), per decréixer després. Aquesta tendència natural cap a un pensament més lògic i racional a mesura que passen els anys es reafirma amb la metodologia didàctica comuna que s'aplica en els centres educatius, on es tendeix cap a una formació més teòrica, centrada en l'adquisició de coneixements formals. Aquesta pràctica freqüent en l'àmbit escolar és una de les principals inhibidores de la creativitat en els alumnes. Com apunta Kaye Thorne, especialista en innovació i desenvolupament d'organitzacions, en la seva obra 'Motivació i creativitat a classe', "les metodologies més estimulants queden pràcticament reservades per a la formació preescolar i els cursos inicials". L'autora afirma que és necessari, en etapes posteriors, potenciar la creativitat de l'estudiant i proporcionar-li "un ambient educatiu motivador que faci de l'aprenentatge una aventura creativa".
El rol del docent
Trets com la iniciativa, curiositat, espontaneïtat o intuïció afavoreixen el desenvolupament de la creativitat.La fluïdesa d'idees, la flexibilitat o l'originalitat de pensament, són algunes de les habilitats que es relacionen amb el pensament creatiu. Aquestes destreses s'impulsen, en molts casos, per determinats trets personals, com la iniciativa, curiositat, espontaneïtat o intuïció, que afavoreixen el seu desenvolupament. Per contra, altres qualitats com la falta de confiança, la inseguretat o la tendència excessiva a la lògica i l'ordre serveixen de bloqueig per a qualsevol procés que impliqui un acte creatiu. El docent que desitja estimular aquest aprenentatge en els seus alumnes ha de començar per potenciar en la seva activitat diària els trets i qualitats afavoridors de la creativitat i, al seu torn, disminuir uns altres que bloquegen aquesta capacitat.
Estratègies que es poden practicar a l’aula per estimular el comportament creatiu de l'alumnat:
•Fer preguntes estimulants: en comptes de cenyir-se a repetir la informació dels llibres, el docent pot optar per fer preguntes als alumnes que els motivin a pensar i a raonar i els exigeixin anar més enllà dels continguts curriculars.
•Respectar les respostes i idees dels alumnes: per evitar la inseguretat i la falta de confiança i potenciar l'espontaneïtat i la iniciativa, és necessari que el professor promogui un ambient de respecte i acceptació de les idees a classe, eviti la crítica destructiva i les humiliacions d'altres alumnes.
•Reconèixer i valorar l'originalitat: si es vol estimular les idees creatives, és necessari valorar-les perquè l'estudiant no perdi espontaneïtat. Això servirà d'ajuda per incentivar als alumnes a presentar i defensar les seves idees originals.
•Diversificar les metodologies didàctiques: la creativitat de l'alumne comença per la del docent. Si aquest és capaç d'incorporar a l'activitat diària tècniques didàctiques originals i diferents, com a pluja d'idees o activitats combinades amb jocs, afavorirà el pensament creatiu de l'estudiant.
•Detectar les potencialitats creatives de cada alumne: durant l'activitat docent, el professor ha de ser capaç d'identificar el potencial de cada alumne i les habilitats creatives per les quals està més capacitat. D'aquesta manera, en el seu treball posterior podrà incidir en l'estímul de les qualitats detectades i el reforç d'unes altres que tingui l'estudiant en menor mesura.
•No totes les idees originals són bones: una idea creativa no és sinònim de correcta. En aquests casos, és necessari, des d'una crítica constructiva, ensenyar als alumnes a revisar i redefinir les seves propostes sense que rebutgin la part d'originalitat que les promou.
Cap comentari:
Publica un comentari