La primera experiència escolar

El començament de l'any escolar és sinònim de cares tristes, plors i enrabiades per a molts petits. El adaptar-se a altres llocs i altres persones és una cosa que, com a éssers humans, haurem de fer en repetides ocasions durant tota la nostra vida i sempre hi haurà d'haver una primera vegada.

Com a pares no som espectadors passius del canvi tan important que per al nostre fill suposa començar l’escola. Ens preocupem pel seu benestar i voldríem fer-lo passar per aquesta nova experiència minimitzant-li el patiment. Ajudar a acomodar-se a la nova situació és la clau per a una bona adaptació.

És aconsellable preparar el petit amb antelació perquè es vagi fent a la idea de com serà la seva nova experiència. Pot anar bé despertar-lo al matí en els dies anteriors a l'inici de l'escola cada dia una mica més d'hora, així el primer dia no serà un canvi d'horari tant brusc. Si s'habituen a l'horari no els és tant dur el primer dia i ajudarem a que no associïn l'escola a una cosa negativa.

Explicar-li al nen què farà en el seu primer dia i relatar com es desenvoluparà la jornada és una bona manera de suavitzar la por al desconegut: "entraràs i jugaràs amb les joguines que trobaràs a la classe, et donaran l'esmorzar, aniràs a fer pipí i després aniràs al pati, tornaràs a la classe, us treureu la bata i ja serà l'hora que et vindrem a buscar (en el cas que no es quedi a dinar).

Quan arribi el moment d’anar cap a l’escola, procurar no mostrar angoixa. Encara que no ho sembli, el nostre fill, per petit que sigui, notarà que alguna cosa passa i es posarà nerviós.

En acomiadar-se, és molt important no fer cas dels possibles plors. Si el nen es posa a plorar o cridar, ens hem d’acomiadar sense allargar-ho massa. Si veu que amb un plor ens pot retenir, la conducta es repetirà cada dia. Hem de acomiadar-nos amb naturalitat, dient-li que després el recollirem o simplement demostrant que marxem tranquils i confiats. Ser afectuós i breu, sense excessos.

És molt important no marxar de l'escola en un moment en què el nen no se n'adoni. Sempre cal acomiadar-se, es quedi plorant o no i dir-li afectuosament "fins després", recordar-li que més tard l'anirem a buscar.

Tampoc és bo prometre coses que no es poden complir, com "Vaig a aparcar el cotxe i ara torno". Si el nen se sent enganyat, confiarà menys en nosaltres i li costarà més creure que l’escola és un bon lloc.

Els dies següents hem de mostrar la mateixa actitud tranquil · la del primer dia. És important mantenir comunicació amb l'educadora. Li explicarem tot allò que ha canviat al nostre fill, ja siguin problemes de son, alimentació, conducta, etc. La mestra ens informarà sobre els avenços i dificultats del nostre fill i l'ajudarà des de l'escola a què se senti feliç i es vagi adaptant.