PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL

Bloc del Departament de Psicopedagogia i Aula d'Acollida del Col.legi Escorial de Vic.


Hi trobareu eines, idees i documents per facilitar i entendre millor els processos d'ensenyament-aprenentatge dins els quals ens hi trobem com a pares i mestres-professors.
Us suggerim tot un seguit d'enllaços i informacions per promoure que els nostres fills-alumnes, diversos i diferents tots, evolucionin i progressin positivament dins la societat del segle XXI

"SURT I DESCOBREIX..."



Per comunicar-vos amb nosaltres:

psicodiversitatescorial@gmail.com

dimecres, 21 de març de 2012

JUNTS A L'AULA?

La Fundació Jaume Bofill acaba de presentar l'estudi "Junts a l'aula?"on analitza el present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya. Les conclusions de l'estudi posen de manifest que a Catalunya hi ha un desencontre entre el model que es deriva de les lleis i les pràctiques dels centres. Aquestes són les conclusions:


. El model de sistemes comprensius i integradors redueix les desigualtats i millora els resultats de l'alumnat.

. A Catalunya el model d'educació comprensiva i integradora ha estat el marc de referència.

. En el nou context escolar i social, el model s'ha anat desvirtuant a la pràctica. Per exemple, en els centres educatius del nostre país existeix una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells.

. Els actuals índexs de fracàs escolar i el baix nivell d'excel.lència a Catalunya són el resultat d'una mala aplicació dels principis de l'escola comprensiva i inclusiva.

. El fracàs escolar no es resoldrà amb un model d'escola que durant l'escolaritat obligatòria selecciona els alumnes o els posa en itineraris separats segons les seves capacitats.

. Les tensions actuals del sistema educatiu han posat aquest model en crisi. Les propostes que presentem pretenen que el model d'educació comprensiva evolucioni per donar una millor resposta a les necessitats del sistema i a un context escolar nou.

. Els canvis que proposem afecten al currículum, el professorat, les direccions i l'organització dels centres, i plantegen la substitució de les pràctiques de segregació actuals per un model d'aula individualitzada i integradora.




Amb aquests conclusions a la mà, la Fundació Jaume Bofill ha demanat a la Generalitat el replantejament del model educatiu, que sense augmentar els seus recursos, ha de ser capaç d'oferir atenció individualitzada dins la mateixa aula, dedicant les 200 hores de recursos adicionals -aules d'acollida, aules obertes, unitats d'escolarització compartida, reforços, etc.- a un tracte múltiple sempre dins la mateixa aula, "tal i com passa a la societat".

Si voleu consultar el document de premsa sencer:

2 comentaris:

  1. Sóc mestra d'Educació Especial en una aula ordinària i acabo de llegir el vostre article amb les conclusions de l'estudi de la fundació Jaume Bofill i m'han sorgit una sèrie de dubtes; em pregunto...
    - Els actuals índex de fracàs escolar i el baix nivell d'excel.lència a Catalunya són només el resultat d'una mala aplicació dels principis de l'escola comprensiva i inclusiva o dels pocs recursos i suports que tenim a les escoles per afavorir aquesta comprensió i aquesta inclusió? (retallant mestres d'Educació Especial a les escoles, reduïnts hores d'atenció a la diversitat, retallant professionals o disponibilitat d'hores dels serveis externs...)

    - El fracàs escolar es resoldrà deixant de seleccionar els alumnes o posar-los en itineraris separats segons les seves capacitats o bé cal dedicar hores i esforços a atendre correctament les necessitats d'aquests alumnes buscant la millor manera d'intervenir? (ja sigui dins o fora de l'aula ordinària amb una proposta educativa clara i amb uns objectius educatius concrets i consensuats)

    - Les 200 hores de recursos adicionals que, segons la fundació Bofill haurien d'anar dirigides al tracte múltiple dins la mateixa aula garanteix mantenir els llocs de treball dels mestres especialistes i la permanència de tots aquells recursos que poden garantir l'èxit de la inclusió?

    Sóc conscient que la societat és plural i que cal preparar futurs ciutadans i ciutadanes crítics i responsables però... des del meu punt de vista l'èxit o el fracàs d'un sistema educatiu resideix en una APOSTA CLARA I FERMA envers la importància de l'Educació posant tots aquells recursos materials i humans per fer-ho possible. L'escolarització d'un alumne amb dificultats dins l'aula ordinària hauria d'anar acompanyada de TOTS aquells recursos humans i materials necessaris per avançar i formar-lo com a futura persona d'una societat plural.

    I vosaltres, què opineu?

    Aprofito per enviar-vos salutacions molt cordials i per felicitar-vos per aquest fantàstic bloc que ens dóna eines de reflexió i informació molt important en la nostra pràctica docent.

    Gràcies i... fins aviat!

    Yolanda Roset
    http://blocs.xtec.cat/recursosee

    ResponElimina
  2. Hola Yolanda. Estem molt agraïts pel teu comentari. Hem llegit el dossier de premsa de la F. Bofill sobre aquest estudi i, malgrat no et manca raó en alguns dels teus plantejaments, pensem sincerament que pot ser una bona eina per aportar debat als centres, ja de per si “remenats” per les retallades i mancances generalitzades. Diria que la colla d’experts que el signen fan una anàlisi força acurada de la situació de l’educació al nostre país i de l’estat de la tensió “integrar vs seleccionar” a la que fan referència.

    I és una situació difícil, però no per difícil ha de provocar que els centres educatius i les administracions perdin la capacitat d’anar una mica més enllà de les aules i de les dificultats del dia a dia i busquin eixos clars, assenyats i socialment justos que facin que els alumnes –tots- progressin i arribin allà a on han d’arribar.

    Pensem que hi ha alguns punts del dossier de premsa que ens provoquen si més no, conflictes cognitius que ens haurien de portar a prendre decisions importants més enllà del dia a dia, per tal de no perdre el seny. Per exemple:

    1. Parla de la tensió constant integrar vs seleccionar. I sí que tens raó que calen recursos i plantejaments clars i ferms sobre què ha de ser l’educació... però...

    . Per què hi ha centres que opten per separar als alumnes fluixos dels bons en tot moment? És realment bo? És una bona aposta individual, col•lectiva i de país? Ens encaminem així a les fites que marquen totes les competències bàsiques?
    . Per què creix la sensació als centres que els alumnes “fluixos” fan nosa a classe per tal que els “bons” puguin avançar “correctament”? Realment aquests plantejaments es deuen només a manca de recursos o a qüestions fruit d’ètiques o manca de diàleg pedagògic sobre el tema?
    . Per què aquesta pèrdua de rumb de l’administració (a nivell de guiatge, de model, de gestió de recursos) està portant a que els centres optin per models que acaben provocant més fracàs escolar...realment no hi ha res a fer?

    2. Un paràgraf del dossier diu “Els canvis socials, econòmics i culturals posen en crisi la viabilitat del model comprensiu. Són algunes de les manifestacions de la crisi: les desigualtats educatives, la segregació escolar, el desequilibri entre equitat i excel•lència, la crisi d’autoritat a l’escola i la convivència als centres, i la desvalorització de la institució escolar”. I ens venen idees de pura indignació educativa....

    . Què podem fer envers tot això? Agafar tots els alumnes que puguem com a professionals de la psicopedagogia i l’educació especial, treballar amb ells com a individus apart d’un col•lectiu sense més? Com intentar introduir canvis en els processos d’ensenyament aprenentatge que provoquin millores i un millor engranatge que encamini cap a les competències? Fer desaparèixer el model comprensiu o inclusiu per manca de recursos o per injust per a una societat que volem? Com introduir als centres canvis que promoguin una situació adaptada a la situació que vivim però sense perdre el nord amb plantejaments segregadors o cultures de l’excel•lència malenteses? La manca de recursos la paràlisi de l’administració ens ha de fer claudicar? O ser injustos? O conformar-nos?

    I podríem continuar suposo amb molts dels apartats del text que ens ocupa. És molt positiu que puguem obrir debats sobre aquestes qüestions i que ens puguin ajudar a fer millor la nostra feina, que és molta i complexa, i a mirar de dibuixar models d’atenció a la diversitat amb una mirada el més ètica i acurada possible al món on vivim... o al món on voldríem que visquessin els nostres fills.

    Aprofitem per felicitar-te pel teu bloc "Recursos per a l’educació especial" http://blocs.xtec.cat/recursosee/

    Una abraçada,

    Xavi i Núria

    ResponElimina