Currículum per als alumnes d'altes capacitats i estratègies per al professorat

Modificació del contingut

El contingut ha de ser més complexe, amb més alt nivell d’abstracció, amb un ritme més ràpid i menys repetitiu. S’ha de relacionar amb problemes de la vida real.

Vies d’acció suggerides:

Abstracció. Principal focus d’atenció en els conceptes i generalitzacions a totes les àrees.

Complexitat: idees amb quantitat i complexitat de conceptes implicats i amb diferents disciplines implicades.

Varietat: Inclusió d’idees i àrees de contingut no impartides en el pla d’estudis regular.

Organització i economia: L’economia requereix  organització en el contingut en torn a conceptes o idees clau per a facilitar la transferència de l’aprenentatge, la memòria, la comprensió i generalització a conceptes abstractes.

Modificació de l’ambient d’aprenentatge

La distribució física i el clima psicològic en el que l’aprenentatge ha de tenir lloc.

a)      Centrat en l’estudiant en lloc de en el professor. El professor guia, observa, orienta, respecte i avalua el treball de l’alumne.

b)      Independència en lloc de dependència. Fomentar la iniciativa de l’alumne i la resolució dels seus propis problemes.

c)      Obert en lloc de tancat. L’ambient físic ha de ser obert, com una invitació a que entrin persones, materials, llibres i equips. L’ambient psicològic ha de permetre discussions exploratòries, valoració d’idees noves, etc.

d)      Alta mobilitat en lloc de baixa mobilitat. L’ambient ha de permetre moviments dins i fora de l’aula, diferents maneres d’agrupar els alumnes, accés a diferents ambients, materials i equips.

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

• Veure què és el que ja saben.
• Manifestar als alumnes el reconeixement dels conceptes que ja dominen
• No fer-los repetir materials simplement perquè estan en el manual del curs.
• Oferir-los activitats alternatives estimulants si dominen els treballs normals del curs.
• Descubrir quins són els seus interessos i enfocar el seu treball al voltant d'aquests. No significa que s'ignorin les debilitats que han de compensar sinó recolçar-se en els aspectes positius.
• Permetre certa flexibilitat amb el temps que els sobre.
• Confiar en ells i la forma no tradicional d'aprendre.
• Apassionar-los amb diferents opcions.
• Donar-los totes les oportunitats per tal que fixin les seves pròpies metes i evaluïn el seu propi treball.

Estratègies facilitadores de l'aprenentatge autònom

1. Plantejar i preveure diferents ritmes d'aprenentatge i control. Per exemple la tècnica "el més difícil primer" de Winebrenner (1992). Consisteix en posar blocs d'activitats que han de començar-se de les més difícils a les més fàcils. Els alumnes que realitzin correctament les més difícils, no hauran de realitzar les més fàcils i disposaran de més temps lliure, amb dues condicions: no molestaran a ningú i no cridaran l'atenció sobre ells mateixos. Tampoc podran escollir les directament les activitats difícils  aquells que hagin realitzat incorrectament el 20% dels exercicis seleccionats. Al principi escullen l'opció molts alumnes però mica en mica es van autoseleccionant. 
2. Treball en petits grups, consulta interindividual, tutoria entre iguals. Un exemple d'aquest treball seria el treball cooperatiu.
3. Tècniques de questionament que incloguin diferents nivells i tipus de pensament. Es tractaria d'entrenar i ensenyar el maneig d'estratègies d'entrenament de la memòria, pensament relacional, pensament productiu i pensament crític. Exemple:

   Tipus de coneixement	Qüestions clau
   Coneixement	Què va desencadenar....
   Convergent	Per què....
   Divergent	Què hauria passat si...
   Evaluació	Segons la teva opinió, quins....

4. Treballar les tècniques de resolució de problemes. Es tracta de fer servir pautes metodològiques directives, que si bé no garantitzen la solució correcta, la fan més probable. Ex:

   Esquema per a la solució creativa de problemes

   1.      Trobar els fets recollint informació per definir el problema. S’ha d’ensenyar a que es preguntin: qui? a on? quan? per què? Sorgeix el problema. 2.      Identificar el problema analitzant les àrees confuses per localitzar-lo, aïllar-lo i atacar-lo. Preguntes tipus De quina manera podria jo...? recollir informació. 3.      Trobar idees, desenvolupar diferents camins que condueixin a solucions. Produir idees sense restricció de cap tipus com: donar-li altres usos, modificar, augmentar, reorganitzar, combinar, adaptar, substituir, invertir. 4.      Trobar la solució contrastant les solucions potencials amb criteris definits. Definir aquests criteris, avaluar-les i provar-les. Escollir-ne una. 5.      Acceptar la solució desenvolupant un pla d’acció per a la solució escollida. Preparar per a l’acceptació de la solució.

    5.  Indagació, interrogació, investigació, descubriment, experimentació, simulació, etc. Són estratègies de treball que atrauen als més capaços. Es tracta d'entrenar-los perquè aprenguin a investigar amb els mètodes i tècniques apropiades a les àrees de coneixement.

Font:

Carmen Jiménez Fernández. "Diagnóstico y educación de los más capaces"