PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL

Bloc del Departament de Psicopedagogia i Aula d'Acollida del Col.legi Escorial de Vic.


Hi trobareu eines, idees i documents per facilitar i entendre millor els processos d'ensenyament-aprenentatge dins els quals ens hi trobem com a pares i mestres-professors.
Us suggerim tot un seguit d'enllaços i informacions per promoure que els nostres fills-alumnes, diversos i diferents tots, evolucionin i progressin positivament dins la societat del segle XXI

"SURT I DESCOBREIX..."



Per comunicar-vos amb nosaltres:

psicodiversitatescorial@gmail.com

dijous, 21 d’abril de 2011

Moviment i impulsivitat a la primera infància






Durant l'edat infantil, abans dels 5 anys, resulta difícil determinar un diagnòstic definitiu de TDAH. En aquesta primera infància, el nen engega moltes conductes, bàsicament motores, manifestacions exploratòries que formen part de la conducta normal a causa de la seva curiositat i la seva necessitat d'examinar l'entorn. En els nens amb TDAH, l'augment d'activitat respon més a una necessitat interna de moure's que a l'interès per conèixer el que els envolta..En el futur diagnòstic l'important és poder valorar la freqüència i intensitat amb que es van instaurant aquestes conductes.

Entre els 2 i 3 anys: L'excessiva activitat s'acompanya de constants caigudes i cops. No manté un mínim d'atenció a un conte breu d'imatges. Immaduresa de llenguatge expressiu. Problemes de ritme en el somni. Des de l'Escola Infantil els comenten sobre les seves conductes.


De 4 a 5 anys: Problemes d'adaptació social, desobediència i dificultats en el seguiment de normes. Impulsividad i falta d'atenció selectiva. Impaciència en els jocs. Poc control de la frustració i escassa regulació de les emocions.


Moltes famílies busquen una solució i en molts casos demanen mesures farmacològiques, a aquestes edats i excepte casos molt excepcionals, el nen no ha de ser medicat.

--Un equip de la Universitat de Nottingham, a Regne Unit, ha comprovat que bàsicament en la primera infància, els nens que pateixen algun trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) responen millor a teràpies cognitiu-conductuals. Investigació publicats en la revista 'Biological Psychiatry”Professor Chris Hollis.. “La motivació en els nens amb hiperactivitat és mes efectiva que el tractament farmacològic, segons un estudi”.

--El tractament aconsellat ha de passar primer per millorar l'ambient familiar, afavorir una bona integració infantil i treballar amb el nen a realitzar tasques, aprenent una mínima planificació interna.

1. Mantenir l'ordre de l'entorn-llar. La rutina pot ajudar al seu fill a aprendre el sentit d'ordre en la seva vida. Sigueu consistent amb les seves rutines, en la infància són bàsiques, li permetran preveure un entorn estructurat, amb uns límits ben marcats.

2. Conèixer quines són les conductes pròpies d'un nen de l'edat del seu fill i aprendre a adaptar les activitats de la família a aquesta etapa evolutiva i a les seves circumstàncies. Treballant conjuntament pare i mare.

3. Iniciar les estratègies d'intervenció molt poc a poc, consolidant passos. Massa objectius, ens poden portar a la fatiga i conseqüentment a la renúncia.

4. Sigui ferm i consistent en les seves propostes de disciplina, asseguri's que el seu fill les ha comprès. Horaris fixos de menjar i somni.

5. Buscar les conductes positives, descobrir allò que sol fer bé i felicitar-li per això.

6. Programi-li petites responsabilitats en funció d'edat i aptitud.

Com més aviat busquem ajuda, millor podrem entendre i començar a treballar amb el nostre fill, el podrem ajudar a evitar mals hàbits i ensenyar-li petites conductes d'autocontrol.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada