Pautes per l’aula:
- Feu saber al nen que us interesseu per ell i que el voleu ajudar. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor.
- Establiu criteris per la seva feina en termes concrets que ell pugui entendre, tenint clar que fer la feina sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avalueu els seus progressos en comparació amb ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les àrees deficitàries.
- Doneu-li atenció individualitzada sempre que us sigui possible. Feu-li saber que pot preguntar sobre el que no entén.
- Assegureu-vos que entén les tasques. Dividiu els temes en parts i comproveu, pas a pas que les ha compres. Recordeu que pot comprendre molt bé les instruccions verbals.
- Repetiu més d’una vegada les informacions noves ja que té un problema de distracció, de memòria a curt termini i de vegades escassa capacitat d’atenció.
- Necessitarà ajuda per relacionar els conceptes nous amb l’experiència prèvia.
- Doneu-li temps: per organitzar els seus pensaments i per acabar la feina. En especial per a copiar de la pissarra i prendre apunts.
- Algú els pot ajudar llegint el material d’estudi i en especial els exàmens. Si llegeix per obtenir informació o per practicar, ho ha de fer amb llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora de cada moment.
- Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors de la seva escriptura. Fer-li veure aquells en els que s’està treballant en cada moment.
- Si és possible, fer-li els exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen la mala lectura, escriptura i capacitat organitzativa.
- Tenir en compte que necessitarà més temps per fer els deures de casa. Es cansa més que els altres nens. Procurar posar-li feines més lleugeres i breus per no augmentar la seva frustració i rebuig.
- És fonamental fer observacions positives sobre la seva feina, sense deixar de fer-li veure el que ha de millorar i està més al seu abast. S’ha d’elogiar i animar sempre que sigui possible.
- Feu saber al nen que us interesseu per ell i que el voleu ajudar. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor.
- Establiu criteris per la seva feina en termes concrets que ell pugui entendre, tenint clar que fer la feina sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avalueu els seus progressos en comparació amb ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les àrees deficitàries.
- Doneu-li atenció individualitzada sempre que us sigui possible. Feu-li saber que pot preguntar sobre el que no entén.
- Assegureu-vos que entén les tasques. Dividiu els temes en parts i comproveu, pas a pas que les ha compres. Recordeu que pot comprendre molt bé les instruccions verbals.
- Repetiu més d’una vegada les informacions noves ja que té un problema de distracció, de memòria a curt termini i de vegades escassa capacitat d’atenció.
- Necessitarà ajuda per relacionar els conceptes nous amb l’experiència prèvia.
- Doneu-li temps: per organitzar els seus pensaments i per acabar la feina. En especial per a copiar de la pissarra i prendre apunts.
- Algú els pot ajudar llegint el material d’estudi i en especial els exàmens. Si llegeix per obtenir informació o per practicar, ho ha de fer amb llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora de cada moment.
- Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors de la seva escriptura. Fer-li veure aquells en els que s’està treballant en cada moment.
- Si és possible, fer-li els exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen la mala lectura, escriptura i capacitat organitzativa.
- Tenir en compte que necessitarà més temps per fer els deures de casa. Es cansa més que els altres nens. Procurar posar-li feines més lleugeres i breus per no augmentar la seva frustració i rebuig.
- És fonamental fer observacions positives sobre la seva feina, sense deixar de fer-li veure el que ha de millorar i està més al seu abast. S’ha d’elogiar i animar sempre que sigui possible.
Sòc mare d'una nena de 12 que acaba de ser diagnosticada de dislèxia, TDA i un trastorn ansiós-depressiu. La meva filla ha passat per dues escoles i ningú no li ha dit en cap moment que pogués tenir dislèxia o TDA fins que hem anat a parar a la UTAE de l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Sembla que els mestres no coneixen prou aquests trastorns o almenys aquells que han tingut la meva filla a les seves mans. Us felicito per que sou sensibles al tema. Gràcies.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu pel teu comentari. Esperem que la teva filla pugui anar superant les dificultats. Molts ànims per a totes dues!
ResponElimina