....segur que tots ho entenem...... quantes vegades a les aules se'ns queden oblidats o aparcats alumnes amb cassons de tots tipus i colors que els fan diferents als altres..... Quantes vegades aquests cassons sembla que no ens permetin veure la riquesa d'alumnes que tenim a diari i que no acabem de trobar maneres de..... Quantes vegades aquests alumnes perden oportunitats d'aprendre, de sortir amb els companys, de compartir...perquè no sabem gestionar bé les seves diferències o planificar millor el transport del "cassó"...Per una pedagogia de la inclusió, de les emocions i de la sensibilitat.
Molt bona la història i el missatge que s'hi amaga. La coneixia en castellà "El cazo de Lorenzo" (hi tinc un enllaç al meu bloc)però no en sabia l'existència en català i m'encanta. Felicitats per donar-la a conèixer i moltes gràcies per compartir aquest fantàstic material. Seguirem en contacte.
ResponEliminaYolanda Roset
Gràcies Yolanda, a mi també m'encanta aquesta història, i m'agradaria agraïr la fantàstica feina d'acompanyament i d'educació que realitzen les vetlladores de la nostra escola: la Teia, la Gemma i la Paz.
ResponElimina