PSICOPEDAGOGIA I DIVERSITAT ESCORIAL

Quin paper té l'educació en l'ascensió social a Catalunya?

2012-01-28T11:52:00.005+01:00

La Fundació Jaume Bofill publica un estudi sobre les relacions existents entre la mobilitat social i educació a Catalunya. Ena aporta dades actuals i les relacions amb comparatives elaborades en altres països.

Vivim junts: materials per aprendre català.

2012-01-23T13:02:00.002+01:00

Col·lecció de materials amb què la Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General per a la Immigració promocionen l’ús de la llengua catalana. Els materials, organitzats per temes, s’insereixen en la publicació Vivim junts de la Direcció General per a la Immigració i en altres publicacions adreçades principalment a la població immigrada.

Inclou dues sèries diferents, la primera conté 23 làmines que presenten diàlegs sobre activitats quotidianes i una guia didàctica per facilitar-ne la utilització a l’aula. Les làmines de la segona sèrie presenten diàlegs basats en fets i personatges històrics de Catalunya i recollits en els noms dels carrers. Totes dues col·leccions estan indicades per fer acolliment lingüístic i nivell bàsic.

La por

2012-01-23T10:54:00.001+01:00

Material del bloc "El sonido de la hierba al crecer" per treballar la por. A través de imatges, el nen apren a identificar els signes de la por, les situacions que ens poden provocar por i maneres d'afrontar-la.

Per a nens d'educació infantil i cicle inicial o amb algun trastorn de l'espectre autista.

Guia del desenvolupament infantil

2011-12-22T12:46:00.003+01:00

Guia d'atenció primerenca per a pares ieducadors que ens ofereix informació sobre el desenvolupament dels nens de 3 a6 anys. Hi podem trobar signes d'alarma i pautes de com estimular eldesenvolupament motor, cognitiu, social, personal (hàbits d'autonomia) i decomunicació i llenguatge.

Cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic

2011-12-19T23:38:00.001+01:00

Un article que ens apropa a les raons de creació del cercador, el procès d'elaboració, els objectius... tot comparant-lo amb el cercador de recursos en llengua catalana.

Article

Racó dels contes

2011-12-15T16:59:00.002+01:00

Contes amb recursos pedagògics per explicar els drets humans als infants, per explicar la tasca en les recerques científiques...i simplement per treballar la lectoescriptura i potenciar el gust per la lectura.

Currículum per als alumnes d'altes capacitats i estratègies per al professorat

2011-12-04T17:28:00.001+01:00

Modificació del contingut

El contingutha de ser més complexe, amb més alt nivell d’abstracció, amb un ritme més ràpidi menys repetitiu. S’ha de relacionar amb problemes de la vida real.

Vies d’acciósuggerides:

Abstracció. Principal focus d’atenció en elsconceptes i generalitzacions a totes les àrees.

Complexitat: idees amb quantitat i complexitatde conceptes implicats i amb diferents disciplines implicades.

Varietat: Inclusió d’idees i àrees de contingutno impartides en el pla d’estudis regular.

Organització i economia: L’economia requereix organització en el contingut en torn aconceptes o idees clau per a facilitar la transferència de l’aprenentatge, lamemòria, la comprensió i generalització a conceptes abstractes.

Modificació de l’ambient d’aprenentatge

La distribuciófísica i el clima psicològic en el que l’aprenentatge ha de tenir lloc.

a) Centrat en l’estudiant en lloc de enel professor. El professor guia, observa, orienta, respecte i avalua el treballde l’alumne.

b) Independència en lloc de dependència.Fomentar la iniciativa de l’alumne i la resolució dels seus propis problemes.

c) Obert en lloc de tancat. L’ambientfísic ha de ser obert, com una invitació a que entrin persones, materials,llibres i equips. L’ambient psicològic ha de permetre discussionsexploratòries, valoració d’idees noves, etc.

d) Alta mobilitat en lloc de baixa mobilitat.L’ambient ha de permetre moviments dins i fora de l’aula, diferents maneres d’agruparels alumnes, accés a diferents ambients, materials i equips.

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Veure què és el que ja saben.
Manifestar als alumnes el reconeixement dels conceptes que ja dominen
No fer-los repetir materials simplement perquè estan en el manual del curs.
Oferir-los activitats alternatives estimulants si dominen els treballs normals del curs.
Descubrir quins són els seus interessos i enfocar el seu treball al voltant d'aquests. No significa que s'ignorin les debilitats que han de compensar sinó recolçar-se en els aspectes positius.
Permetre certa flexibilitat amb el temps que els sobre.
Confiar en ells i la forma no tradicional d'aprendre.
Apassionar-los amb diferents opcions.
Donar-los totes les oportunitats per tal que fixin les seves pròpies metes i evaluïn el seu propi treball.

Estratègies facilitadores de l'aprenentatge autònom

Plantejar i preveure diferents ritmes d'aprenentatge i control. Per exemple la tècnica "el més difícil primer" de Winebrenner (1992). Consisteix en posar blocs d'activitats que han de començar-se de les més difícils a les més fàcils. Els alumnes que realitzin correctament les més difícils, no hauran de realitzar les més fàcils i disposaran de més temps lliure, amb dues condicions: no molestaran a ningú i no cridaran l'atenció sobre ells mateixos. Tampoc podran escollir les directament les activitats difícils aquells que hagin realitzat incorrectament el 20% dels exercicis seleccionats. Al principi escullen l'opció molts alumnes però mica en mica es van autoseleccionant.
Treball en petits grups, consulta interindividual, tutoria entre iguals. Un exemple d'aquest treball seria el treball cooperatiu.
Tècniques de questionament que incloguin diferents nivells i tipus de pensament. Es tractaria d'entrenar i ensenyar el maneig d'estratègies d'entrenament de la memòria, pensament relacional, pensament productiu i pensament crític. Exemple:

Tipus de coneixement

Qüestions clau

Coneixement

Què va desencadenar....

Convergent

Per què....

Divergent

Què hauria passat si...

Evaluació

Segons la teva opinió, quins....

Treballar les tècniques de resolució de problemes. Es tracta de fer servir pautes metodològiques directives, que si bé no garantitzen la solució correcta, la fan més probable. Ex:

Esquema per a la solució creativa de problemes

1. Trobar els fets recollint informació per definir el problema. S’ha d’ensenyar a que es preguntin: qui? a on? quan? per què? Sorgeix el problema.

2. Identificar el problema analitzant les àrees confuses per localitzar-lo, aïllar-lo i atacar-lo. Preguntes tipus De quina manera podria jo...? recollir informació.

3. Trobar idees, desenvolupar diferents camins que condueixin a solucions. Produir idees sense restricció de cap tipus com: donar-li altres usos, modificar, augmentar, reorganitzar, combinar, adaptar, substituir, invertir.

4. Trobar la solució contrastant les solucions potencials amb criteris definits. Definir aquests criteris, avaluar-les i provar-les. Escollir-ne una.

5. Acceptar la solució desenvolupant un pla d’acció per a la solució escollida. Preparar per a l’acceptació de la solució.

5. Indagació, interrogació, investigació, descubriment, experimentació, simulació, etc. Són estratègies de treball que atrauen als més capaços. Es tracta d'entrenar-los perquè aprenguin a investigar amb els mètodes i tècniques apropiades a les àrees de coneixement.

Font:

Carmen Jiménez Fernández. "Diagnóstico y educación de los más capaces"

Hiperactivitat

2011-11-20T22:14:00.001+01:00

http://www.trastornohiperactividad.com/que-es-tdahWeb sobre el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) on es mostra informació i materials interessants. Hi podem trobar diferents contes per descarregar en PDF que poden ser útils per ajudar als nens a desenvolupar estratègies de comportament davant situacions quotidianes.

Reflexions sobre l'educació

2011-10-13T12:48:00.000+02:00

Una reflexió serena i lúcida del psiquiatra Cladio Naranjo sobre l'educació, la societat i la vida. Per a moments en els quals volguem aturar-nos del dia a dia i pensar...

Docentes en tránsito

2011-10-12T22:45:00.000+02:00

Donem la benvinguda a l'interessant llibre d'en Carles Monereo i Manuel Monte, "Docentes en tránsito", publicat el passat septembre per l'editorial Graó dins la Biblioteca Aula. Els autors d'aquesta obra singular ens fan reflexionar sobre la feina professor "d'adolescents" dins els instituts. A través de relats breus, preguntes, instruments per analitzar conflictes i diferents fonts documentals, ens porten a pensar sobre la feina dels docents i molts dels elements que giren al seu voltant: educar o instruir, confiança o autoritat, llibres de text o Internet....

"Porque hoy más que nunca "ser profesores", y además serlo de adolescentes, es una tarea compleja. Los futuros ciudadanos y ciudadanas de esta sociedad de la información y la comunicación proponen nuevos retos que en poco se parecen a las necesidades de la sociedad industrial para la que se idearon los centros educativos que tenemos. Limitarse a dar la lección, parafraseando un conjunto de datos y conceptos que deben ser memorizados y reproducidos, supone una estafa a las genuinas necesidades de un alumnado que necesita, más que nunca, poseer conocimientos y competencias que le permitan tomar decisiones en un mundo definido por la incertidumbre. Esos conocimientos y competencias deben incluir, indefectiblemente, saber comunicarse de forma flexible y a través de distintos lenguajes, saber trabajar en equipos y redes, saber gestionar la información y actualizarse de manera permanente. Se trata de un cambio radical de las metas educativas para unos estudiantes inmersos en una vorágine de consumismo salvaje, intoxicación informativa y valores contrapuestos. Más que en cualquier otro momento histórico, necesitan guías, criterios, espacios para la reflexión, y ello requiere otro tipo de docente, muy distinto al tradicional, un docente que debe ser muchos docentes. Por eso estamos en tránsito. En tránsito entre el instructor que fuimos y el educador que debemos ser; entre la seguridad que nos daba una ciencia basada en verdades indiscutidas y la inseguridad que conlleva manejar verdades relativas; entre la confianza que otorga una autoridad institucionalizada y la vulnerabilidad que supone tener que ganarse diariamente el respeto de los alumnos; entre la defensa de una cultura hegemónica y la necesaria sensibilidad hacia otras culturas y formas de pensar; entre la cómoda objetividad de los libros de texto y la convulsa realidad virtual de internet".

Monereo, C.; Monte, M. (2011). Docentes en tránsito. Ed. Graó, Barcelona

Diccionari català - Punjabi

2011-10-11T12:00:00.003+02:00

Arran d'un treball de recerca de Batxillerat, l'alumne Jatin Jaggopota va elaborar un diccionari bilingüe en català i punjabi: amb imatges, grafia i so. És una eina útil que cal tenir en compte.

Recursos per l'acollida

2011-10-10T12:41:00.005+02:00

Conèixer el material, les tasques, els treballs, els recursos ... que utilitzen altres aules d'acollida o d'educació especial és una manera d'enriquir i ampliar el nostre bagatge cultural, educatiu i metodològic.

Vegem-ne alguns exemples:

Aula d'Acollida Centre d'Estudis Mollet: http://aacemollet.blogspot.com/

Aula d'Acollida Llagostera: http://blocs.xtec.cat/lacustaria/

Espai Web del professorCoromina.http://www.xtec.cat/~xcoromin/AuAcoll/index.html

Recursos per a l'aula d'acollida: http://xtec.cat/~mgil2243/

Pàgina personal de Maria del Mar Lluelles Perera: http://www.xtec.es/~mlluelle/

Enriquiment curricular per alumnes d'altes capacitats

2011-10-08T16:08:00.005+02:00

L’enriquiment curricular és una opció per a la intervenció educativa en els alumnes amb altes capacitats. La finalitat de l’enriquiment és oferir aprenentatges més rics i variats modificant en profunditat i extensió el contingut i la metodologia.
.
Formes d’enriquiment

Enriquiment orientat al contingut.

Es tracta de desenvolupar una o vàries àrees del currículum i desenvolupar-les amb més extensió i profunditat. Es sol donar en forma de cursos o programes que requereixen acudir a fonts externes com museus, experts, biblioteques, etc.
La principal desavantatge és que el fet de donar-se de forma separada del currículum de la classe regular no ajuda a l’organització de les experiències d’aprenentatge al volant de conceptes bàsics i de generalitzacions que facilitin l’aprendre de forma eficaç.
.
L’estratègia més aconsellable és afegir continguts al currículum ordinari (ampliació curricular), que no vol dir recórrer al currículum de cursos superiors, sinó ampliar l’estructura de temes i continguts amb més informació sobre els mateixos.
.
Enriquiment orientat al procés

La finalitat és desenvolupar als estudiants habilitats de pensament d’alt nivell tipus resolució de problemes, habilitats de pensament divergent o estratègies metacognitives que previsiblement, els portarà a realitzar productes creatius.
Cal tenir en compte que puguin transferir les habilitats en els aprenentatges curriculars.
.

Enriquiment orientat al producte

Orientat al resultat de l’ensenyament més que als continguts o als processos que requereixen un bon aprenentatge. Són programes que confien plenament en l’estudi independent i d’investigació i que esperen treballs de la qualitat d’un adult a través de l’exemple i el modelament.
.
El model d’enriquiment de Renzulli

Es tracta d’oferir experiències estimulants i entrenament en processos d’aprenentatge d’alt nivell. Proposa tres nivells d’enriquiment i comprimir o compactar el currículum per lliberar-lo dels aspectes accidentals i repetitius.
.
Tipus I: Experiències exploratòries de caràcter general, dissenyades per oferir temes, idees i camps de coneixement nous i interessants no coberts pel currículum. Es poden fer servir mitjans com excursions, visites, demostracions, centres d’interès o materials audiovisuals. Va dirigit als prèviament seleccionats. Representa una invitació a treballar a nivells alts i desenvolupar l’autodeterminació i compromís.

Tipus II: Activitats d’entrenament sobre com aprendre i aprendre a pensar.

· Habilitats per ensenyar a pensar de manera crítica i creativa, resolució de problemes i processos afectius com sentir, apreciar i valorar.
· Habilitats de tipus com aprendre; com prendre notes, classificar, analitzar dades o treure conclusions.
· Habilitats per utilitzar adequadament fonts i materials avançats com guies de lectura, directoris o resums d’investigacions.
· Habilitats de comunicació escrita, oral i visual.
Aquestes habilitats són desitjables per a tots els alumnes, només que els més dotats les aprenen abans, les utilitzen més i necessiten que se’ls exigeixi el seu domini per a mantenir la motivació i esforç en nivells adequats.

Tipus III: Investigació individual o en petit grup de problemes reals.
Els objectius són:
· Donar oportunitats perquè els estudiants puguin aplicar els seus interessos.
· Donar oportunitat d’adquirir coneixement i metodologia d’alt nivell per a ser utilitzats dins una disciplina, àrea d’expressió artística o estudi interdisciplinar determinat.
· Desenvolupar productes autèntics principalment dirigits a la producció de determinat impacte sobre una audiència específica.
· Desenvolupar habilitats d’aprenentatge autònom en la planificació, organització, utilització de recursos, temps de dedicació, presa de decisions i autoevaluació del propi treball.
· Desenvolupar el compromís amb la tasca, la confiança en un mateix i habilitat d’interactuar efectivament amb tots els estudiants, amb els professors i amb experts en una determinada àrea de rendiment.

Bibliografia:

Diagnóstico y educación de los más capaces. Carmen Jiménez Fernández
Alumnat excepcionalment dotat intel.lectualment. Dr. Antoni Castelló i Dra. Mercè Martínez i Torres

Llengües d'origen

2011-10-07T15:16:00.003+02:00

La valoració de les llengües d'origen de l'alumnat és un pas imprescindible per aconseguir cohesió intercultural, competència lingüística , competència social... És per això que saber què passa al món amb relació a la llengua xinesa, urdú, romanesa, bangla, àrab, ucrainesa, amazic, neerlandesa, quitxua... ens pot ajudar en el treball del dia a dia a les escoles.

Multidecàleg de tracte amb l'adolescent

2011-10-07T00:13:00.001+02:00

Comptaràs fins a 10 o fins al número que calgui.
Deixaràs passar el primer estirabot com si no l'haguessis sentit.
Donaràs una oportunitat a la seva música abans de dir el que en penses.
Escoltaràs, escoltaràs i escoltaràs.
Et prendràs les coses amb sentit de l'humor.
Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t'ho pregunta.
Evitaràs discussions absurdes, però no defugiràs el conflicte necessari.
No deixaràs passar les transgressions de normes fonamentals.
No et posaràs nerviós quan sistemàticament opini el contrari que tu.
No faràs analisis que no t'ha demanat.
No voldràs arreglar-ho tot com si els problemes fossin avaries.
Preguntaràs sense interrogar.
Recordaràs a l'adolescent les seves qualitats i talents.
Recordaràs com et senties tu quan eres adolescent.
Recordaràs que l'adolescent és un mutant sobrehormonat.
Recordaràs que l'adolescent no vol assemblar-se a tu... si més no, ara.
Recordaràs que no ets el "col.lega" del teu fill adolescent.
Recordaràs que tu ets més gran i, en principi, més madur, que l'adolescent.
Seràs clar i precís quan donis instruccions.
Seràs coherent en les teves accions.
Seràs inflexible amb el compliment dels càstigs.
T'interessaràs per les seves coses... però no cal que les facis.Font: Juanjo Fernandez

Speaking Languages

2011-09-25T15:47:00.007+02:00

Speaking in Tongues ens explica la història d'un nen afroamericà que aprèn mandarí. Un nen dels Estats Units d'ascendència mexicana i pares que no han anat a l'escola, que domina el castellà i l'anglès. Una nena dels Estats Units d'origen xinès que recupera la llengua materna dels seus avis, i un adolescent caucàsic que viatja a Pequín per quedar-se amb una família que parla mandarí. Les seves històries mostren la promesa d'uns Estats Units preocupats per les llengües i el valor de ser plurilingüe.

A l'enllaç web podreu trobar material, blogs, fòrums, glossaris que reflecteixen la realitat lingüística.

Fundació Jaume Bofill Conciutadania intercultural

2011-09-20T16:41:00.004+02:00

Conciutadania Intercultural és una col·lecció de llibres adreçada al professorat de primària i secundària que ofereix recursos per a la gestió de la diversitat sociocultural.
Clicant al títol de cada llibre podreu accedir a la fitxa descriptiva del contingut i adquirir-ne un exemplar o descarregar-vos-el en format PDF.

Lletres per a tothom

2011-09-16T09:37:00.012+02:00

"Lletres per tothom" és un programa d'abast nacional que té com objectiu promoure l'alfabetització en català de persones d'origen estranger. Inclou materials pedagògics i de formació.

La salut a l'escola

2011-08-14T22:43:00.007+02:00

Les malalties, els virus, la higiene... són temes que preocupen als pares, als docents i als alumnes -infants i adolescents-. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona ens ajuda a fer front a les diferents dificultats mèdiques a l'escola: jocs interactius, el xarop dels idiomes (material en diferents idiomes), consells, activitats descarregables..., informacions senzilles però pràctiques i útils.

Lingu@net World Wide

2011-07-20T09:08:00.003+02:00

Més de 3500 recursos per a l'aprenentatge de llengües.
Centre multilingüe de recursos en línia per aprendre per a l'aprenentatge i ensenyament de llengües estrangeres.

Contes, contes, contes...

2011-07-06T09:29:00.004+02:00

Els contes són utilitzats des de temps ancestrals pels infants: a poc a poc, amb fantasia, van construint mecanismes lògics; descobreixen paraules i plaer; comporten un alè de vida; ajuden a projectar i exterioritzar els temes i les pors... Així doncs, el conte és un bon mitjà d'aprenentatge que no cal oblidar, tan per alumnat autòcton com per alumnat nouvingut.

Optimot

2011-06-21T18:57:00.005+02:00

Optimot, un cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic que ens pot ésser útil en el dia a dia.

Altes capacitats: individu i grups

2011-06-09T20:51:00.006+02:00

Les altes capacitats: preguntes, mites i maneres d'enfocar el que pot ser una riquesa per a la comunitat i els grups escolars.

Interessant guia publicada al web educatiu de les Illes Balears.

Pors a la infància

2011-06-09T15:20:00.005+02:00

Resum que ens ofereix la Cristina Llagostera, psicòloga que va venir a l'escola a parlar-nos sobre el tema de les pors infantils.

Trastorns generalitzats del desenvolupament, una aproximació des de la pràctica

2011-06-07T15:41:00.006+02:00

Guia publicada per la Junta d'Andalusia sobre el Trastorn d'Asperger i la pràctica educativa.

e-kre@

2011-05-24T08:54:00.006+02:00

Les TIC al servei de la inclusió social, l'educació i la cultura. En aquest espai web podràs trobar materials -per als alumnes, per a les famílies o per al professorat- de diversitat familiar, violència masclista, interculturalitat, cohesió social, mutilació genital femenina, immigració...

Música, cinema i televisió a Internet

2011-05-12T08:41:00.001+02:00

Música, cinema i televisió legal i gratuïta a Internet. Guia per a mares i professoras

http://freesoftwareando.com/final.pdf

AUTODIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC (ESCALAE): QUALITAT EDUCATIVA I CONSCIÈNCIA PEDAGÒGICA A LES ESCOLES

2011-05-05T18:55:00.017+02:00

"No es posible que sigan existiendo sistemas de gestión de la calidad y la excelencia que se llamen "educativos" y que permitan a los centros escolares que sigan enseñando como toda la vida, que sigan sin saber qué mejorar ni cómo en las aulas, y que se le otorgue más importancia (mediante premios y certificaciones) a los cambios y mejoras que se producen fuera del aula".

"Para que un sistema de gestión de la calidad o la excelencia sea considerado "educativo", debe integrar protocolos técnicos de calidad en los procesos de enseñanza y aprendizaje, que pueden ser proporcionados mediante el autodiagnóstico pedagógico".

Malpica, F. (2011). El autodiagnóstico pedagógico. Aula (198), pp. 21-23

Imaginem-nos que volem millorar la qualitat dels processos d'ensenyament i aprenentatge que es produeixen dins les aules de la nostra escola,..... Imaginem-nos que els nostres centres elaboren un pla estratègic pedagògic per enfortir lideratges pedagògics i crear una consciència pedagògica als claustres,..... Imaginem-nos que partim dels coneixements científics (pedagogia, psicologia de l'aprenentatge, psicopedagogia...) per obtenir dades fiables per tal d'identificar característiques i criteris que han de tenir les activitats d'ensenyament i aprenentatge i les metodologies que han de conduir-nos a assolir objectius previstos...

L'Instituto de Recursos e Investigación para la Formación (IRIF-Graó) va dur a terme una investigació, a través d'Escalae, per a la identificació d'indicadors sobre la pràctica educativa que fossin el resultat de les aportacions dels diferents corrents de la psicologia de l'aprenentatge. A partir d'aquesta investigació s'ha el.laborat l'autodiagnòstic pedagògic; un instrument que permet identificar les pràctiques educatives i establir propostes de millora al centre a cort, mig i llarg termini en un pla estratègic pedagògic (PEP).

Aula de Innovación Educativa, en el seu número 198 (aprofitem, els que vam comprar amb il.lusió i joventut el seu primer número fa 18 anys, per felicitar a aquesta excel.lent revista pel seu nou format i per la seva empenta en la innovació pedagògica) dedica 6 articles a aquest instrument per a les escoles amb ganes de aprofundir en la millora pedagògica i els processos d'ensenyament aprenentatge de qualitat a les aules. Us oferim un recull resumit d'idees d'alguns d'aquests articles, invintant a tothom a una lectura aprofundida de tots ells.

També podreu accedir a la pàgina web d'Escalae clicant el títol d'aquesta entrada, on trobareu una extensa explicació, referències bibliogràfiques, escoles que apliquen aquesta instrument, etc.

Finalment, un petit vídeo sobre els motius pels quals una escola de Barcelona, Thau, aplica i utilitza aquest instrument.

- "¿Cómo podemos determinar si una práctica profesional docente es más o menos apropiada? ¿Cómo garantizamos que aquello con lo que se compromete la institución educativa se cumple cabalmente en las aulas? ¿Se puede lograr que todos los profesores de una institución educativa tengan unos mismos criterios sobre cómo enseñar? Y si es posible, ¿qué criterios son éstos? La inexistencia de referentes contrastados que permiten tomar decisiones con resolución sobre aquello que hay que mejorar nos obliga a actuar desde la arbitrariedad y, por lo tanto, la inseguridad. En este caso, enseñar es un arte y cualquier opción puede ser válida. Esta posición nos lleva a un callejón sin salida, deja en manos de la intuición la responsabilidad de decidir sobre lo que hay que mantener y lo que se tiene que revisar en la práctica docente".

- "En cualquier escuela podemos identificar claramente tres subsistemas, que forman el complejo sistema-escuela: 1. Aula, 2. Escuela, 3. Comunidad-Entorno. Cualquier esfuerzo de llevar a las escuelas hacia la calidad y la excelencia tendrá que incidir en los tres subsistemas. Cualquier sistema de gestión de la calidad y de excelencia que pretenda generar un cambio deberá proporcionar indicadores claros para poder medir y controlar las variables de cada subsistema".

- "Si deseamos un cambio real en los resultados educativos, debemos comenzar a medir y controlar los procesos de enseñanza y aprendizaje, de una manera mucho más específica, acertada, profunda y sistemática, en comparación con lo que hemos venido haciendo hasta el momento".

- Un sistema de gestión de la calidad educativa o de la excelencia educativa no debe conformarse con el control de los subsistemas escuela y comunidad. Debe tener indicadores específicos de nuestro sector (aula). Debe determinar claramente cómo medir, controlar y mejorar cada elemento que compone o afecta al aula. Estos indicadores deben servir para dar mayor fuerza a los responsables educativos y a los docentes en la toma de decisiones y orientarlos hacia las prácticas educativas más adecuadas, porque, finalmente, la clave de la calidad y la excelencia educativa se halla en las personas".

- "Qué es calidad educativa?:

1. Mejora contínua de la coherencia que debe existir entre: las finalidades del aprendizaje, lo que se hace en el aula/escuela para conseguir dichas finalidades, y los resultados de aprendizaje que adquieren los alumnos.

2. La calidad ha de ser un contexto y espacio para que el centro aprenda a desarrollar capacidades nuevas, de modo que pueda ir modificando su propia cultura con vistas a configurarse como organización capaz de emprender procesos cotidianos de mejora.

3. Compromiso ideológico, fundamentación reflexiva y deliberada sobre qué cambiar, en qué dirección y para qué. Necesidad de definir la filosofía y las metas del cambio.

4. Implantar un sistema que permita identificar las prácticas más o menos adecuadas, mejorar contínuamente y certificar los procesos de enseñanza y aprendizaje con criterios de calidad basados fundamentalmente en las finalidades educativas del propio centro y en los referentes científicos sobre el aprendizaje. Necesidad de una cultura de la fundamentación pedagógica en las decisiones que se toman en los centros y las acciones que afectan a lo que pasa en las aulas.

5. Implantar un sistema que permita desarrollar una cultura de trabajo colaborativo para mejorar de manera coordinada y compartida los procesos de enseñanza y aprendizaje.

6. Implantar un sistema que permita el desarrollo de una cultura de la calidad y llevarla hasta sus últimas consecuencias, hasta los procesos de enseñanza y aprendizaje".

Fragments extrets dels següents articles:

- Zabala, A. (2011). Criterios para la mejora de la práctica educativa. Aula, (198),pp. 13-16

- Malpica, F. (2011). ¿Qué impide a la calidad llegar al aula? Aula, (198),pp. 17-20

- Malpica, F. (2011). El autodiagnóstico pedagógico. Aula, (198),pp. 21-23

Escoles al món

2011-05-04T11:54:00.006+02:00

Kristelle Savoye és una professora francesa que un bon dia decideix agafar la bicicleta i visitar diferents diferents països amb l'objectiu de conèixer com hi viuen els infants i com són les escoles, els mètodes d'aprenentatge, les condicions educatives... En aquest enllaç podràs llegir en francès i en espanyol les vivències de la Kristelle al Senegal, a Mali, a Burkina Faso, a Xile, a Argentina, a Bolívia, a Xina, a Cuba i a Geòrgia. Un món per descobrir.

El bloc de psicopedagogia de l’Escorial fa un any

2011-04-25T18:39:00.005+02:00

El 26 d’abril de l’any passat vam començar el projecte del bloc de psicopedagogia i diversitat de l’Escorial.

Durant aquest any hem anat treballant dia a dia amb il·lusió i constància per mantenir-lo actualitzat.

Per l’equip del bloc és important la vostra participació, la dels qui llegiu i comenteu les entrades que van apareixent setmanalment. Gràcies a tots!

Moviment i impulsivitat a la primera infància

2011-04-21T12:23:00.007+02:00

Durant l'edat infantil, abans dels 5 anys, resulta difícil determinar un diagnòstic definitiu de TDAH. En aquesta primera infància, el nen engega moltes conductes, bàsicament motores, manifestacions exploratòries que formen part de la conducta normal a causa de la seva curiositat i la seva necessitat d'examinar l'entorn. En els nens amb TDAH, l'augment d'activitat respon més a una necessitat interna de moure's que a l'interès per conèixer el que els envolta..En el futur diagnòstic l'important és poder valorar la freqüència i intensitat amb que es van instaurant aquestes conductes.

Entre els 2 i 3 anys: L'excessiva activitat s'acompanya de constants caigudes i cops. No manté un mínim d'atenció a un conte breu d'imatges. Immaduresa de llenguatge expressiu. Problemes de ritme en el somni. Des de l'Escola Infantil els comenten sobre les seves conductes.

De 4 a 5 anys: Problemes d'adaptació social, desobediència i dificultats en el seguiment de normes. Impulsividad i falta d'atenció selectiva. Impaciència en els jocs. Poc control de la frustració i escassa regulació de les emocions.

Moltes famílies busquen una solució i en molts casos demanen mesures farmacològiques, a aquestes edats i excepte casos molt excepcionals, el nen no ha de ser medicat.

--Un equip de la Universitat de Nottingham, a Regne Unit, ha comprovat que bàsicament en la primera infància, els nens que pateixen algun trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) responen millor a teràpies cognitiu-conductuals. Investigació publicats en la revista 'Biological Psychiatry”Professor Chris Hollis.. “La motivació en els nens amb hiperactivitat és mes efectiva que el tractament farmacològic, segons un estudi”.

--El tractament aconsellat ha de passar primer per millorar l'ambient familiar, afavorir una bona integració infantil i treballar amb el nen a realitzar tasques, aprenent una mínima planificació interna.

1. Mantenir l'ordre de l'entorn-llar. La rutina pot ajudar al seu fill a aprendre el sentit d'ordre en la seva vida. Sigueu consistent amb les seves rutines, en la infància són bàsiques, li permetran preveure un entorn estructurat, amb uns límits ben marcats.

2. Conèixer quines són les conductes pròpies d'un nen de l'edat del seu fill i aprendre a adaptar les activitats de la família a aquesta etapa evolutiva i a les seves circumstàncies. Treballant conjuntament pare i mare.

3. Iniciar les estratègies d'intervenció molt poc a poc, consolidant passos. Massa objectius, ens poden portar a la fatiga i conseqüentment a la renúncia.

4. Sigui ferm i consistent en les seves propostes de disciplina, asseguri's que el seu fill les ha comprès. Horaris fixos de menjar i somni.

5. Buscar les conductes positives, descobrir allò que sol fer bé i felicitar-li per això.

6. Programi-li petites responsabilitats en funció d'edat i aptitud.

Com més aviat busquem ajuda, millor podrem entendre i començar a treballar amb el nostre fill, el podrem ajudar a evitar mals hàbits i ensenyar-li petites conductes d'autocontrol.

Font:http://atenciontempranayfamilia.blogspot.com/2011/04/trastorno-por-deficit-de-atencion-con.html

SENTIR I PENSAR. Solució de conflictes a educació infantil

2011-04-13T13:14:00.005+02:00

El conflicte és un component més de la vida real, que desenvolupa un paper important en l'educació. Una solució de conflictes positiva resol els problemes amb un benefici per a cadascuna de les parts implicades i té en compte les necessitats de les dues parts. En aquest programa hi podem trobar un punt de partida on s'expliquen les dinàmiques que es treballaran, fitxes imprimibles i un conte:

Punt de partida: https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCY2Q1NmYyZmUtOGE1Zi00YzBiLTlhZGUtMDQ0ZTliNTllYzJj&hl=ca

Fitxes imprimibles: https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCZTFhNWM1NjQtMDkxNy00NDc4LThlMjctY2M5ZDUwODk1ZGVl&hl=ca

Conte: https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCYmFhODNiNjctYmFjMi00ZmEyLTllMmEtNzg4YzhmOWYyM2Jj&hl=ca

Vocabulari de l'escola

2011-04-13T12:11:00.006+02:00

Imatges per treballar el vocabulari de l'escola amb els nens d'educació infantil.

Frases per treballar el llenguatge. Què fem a l'escola?:

https://docs.google.com/document/d/1k7JhVhyFG8vVZfaTSxR-dODx7m4DqbCNa2BXrOiHfOY/edit?hl=es

SENTIR I PENSAR. Habilitats socials a educació infantil

2011-04-10T18:30:00.008+02:00

Les habilitats socials són un seguit de conductes i gestos adequats que permeten que la persona es relacioni positivament amb els altres. Inclou aprenentatges com ara saludar, presentar-se, agrair, demanar permís o inicialr una conversa.

En aquest programa hi podem trobar un punt de partida on s'expliquen les dinàmiques que es treballaran, un conte i fitxes imprimibles:

Punt de partida:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCZDA0ZDgwN2ItODRjNS00ZTMwLTk2YTYtZjg3ODYwZGJjMDRm&hl=ca

conte:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCZjBjYjQ1MmEtZTI0YS00NDJjLThjMGEtOWRlMmFhZTZhNjFk&hl=ca&pli=1

última escena del conte:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCNTA2OGFiYTEtNTZhOC00MjRkLThkNjAtMzRlNzgyNmRmNjk4&hl=ca

fitxes imprimibles:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B3Coa4pa94GCODU5NTZhOTUtMGNmYy00ZGRjLTg5ZDAtODAxMzY1N2YzMjNj&hl=ca

Font: Sentir i pensar. Programa d'intel.ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Ed. cruïlla.

Orientacions per millorar l'atenció

2011-04-06T11:13:00.003+02:00

Els nens que mostren dificultats especials en el control dels impulsos i en l'atenció són identificats amb el terme trastorn per dèficit d'atenció (TDA). Són fàcilment identificables pel seu comportament, ja que, sol ser pertorbador per a les persones que l’ envolten. Per exemple, és un alumnat que necessita canviar constantment d'activitat, li costa esperar el seu torn en activitats col·lectives, mantenir-se assegut i acabar les coses que comença.

Quan parlem d'atenció ens referim a la capacitat per seleccionar, entre tots els estímuls que ens envolten, aquells que són rellevants segons els nostres objectius. Aquesta capacitat de selecció requereix que, al mateix temps, siguem capaços d'inhibir una resposta als estímuls que no són rellevants. L'atenció és per tant la capacitat que permet a un individu concentrar-se en l'execució d'una activitat dirigida a aconseguir un objectiu.

Quan un alumne presenta un nivell baix d'atenció-concentració pot ser diferents causes:

- Absència de respostes adequades als estímuls que el nen rep, bé perquè existeixen estímuls pertorbadors o bé perquè els estímuls que li arriben són irrellevants.

- Falta de motivació cap a l'activitat que implica l'atenció.

- Alteracions a la zona cerebral en la qual s'insereix l'atenció (hipocamp i nuclèol caudat).

Considerant les dues primeres, perquè es produeixi un nivell d'atenció adequat és necessari que es donin una sèrie de condicions: descans, oxigenació, estimulació i eliminació dels estímuls irrellevants.

Orientacions:

- Habituar a l'alumne a la realització d'exercicis de respiració abans d'executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d'atenció.

- Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.

- Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s'executa.

- Realitzar breus exercicis de concentració abans d'abordar la tasca o iniciar la sessió d'estudi (localitzar lletres i nombres, prosseguir una sèrie, descriure un objecte, etc).

- Les sessions de treball escolar ordinari hauran d'adequar-se al nivell d'atenció que té l'alumne. La qual cosa no implica treballar menys, es pot realitzar una nova sessió a continuació d'un descans, serà molt més productiva.

Alguns exercicis d'atenció-concentració poden ser:

- exercicis de discriminació visual.

- raonament verbal.

- raonament lògic.

- completar frases.

- sinònims-antònims.

- ordenació de conceptes.

- seguir sèries.

- problemes

-endevinalles.

- localitzar característiques.

- agrupar en funció d'alguna característica.

- lotos.

- jocs de memòria: observació d'objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.

- joc del rellotge.

Atenció simultània a més d'un estímul:

- sopa de lletres

- davant diferents sons realitzarà moviments diferents, presentant els sons a l'atzar.

- amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.

- executar una sèrie d’ almenys 4 accions enunciades prèviament.

Font: http://olgarodriguez-olga.blogspot.com/2011/04/orientaciones-para-mejorar-la-atencion.html

La creativitat humana

2011-03-30T10:22:00.005+02:00

"La vida és creativa, creem la nostra vida a partir de la imaginació, el temperament i les oportunitats que generem, les que aprofitem i les que deixem passar..." Ken Robinson

Entrevista de l'Eduard Punset a l'expert en creativitat Ken Robinson.

Segons Ken Robinson la creativitat és un tret distintiu de la intel.ligència humana. Tothom té capacitats creatives i es poden desenvolupar.

Ghana

2011-03-28T12:55:00.002+02:00

Conèixer les característiques socials i culturals dels països originaris dels alumnes ens pot ajudar a comprendre'ls més bé. Heus aquí un exemple de Ghana

Situació i aspectes generals:

Ghana estàs situat a l’Àfrica Occidental o limita amb Togo, Costa d’Ivori, Burkina Faso i el Mar Atlàntic.

El clima és tropical amb una temperatura mitjana d’un 21 graus. Tot i així, en algunes zones es poden arribar a temperatures de 35-40 graus. Hi ha dos períodes de pluges importants: el primer durant els mesos de maig i juny, i el segon durant l’octubre , el novembre i el desembre.

A Ghana hi ha 10 regions importants i la capital del país es troba el Sud: Accra. Altres ciutats importants són Kumasi i Tarkoradi.

Actualment, es comptabilitzen 24.000.000 habitants, dels quals un 65 % viu en zones rurals. La població és bàsicament jove: un 68% de la població té menys de 30 anys. L’esperança de vida masculina i femenina es troba entre els 60 i 61 anys.

L’índex d’escolarització és elevat en l’etapa primària obligatòria, entre un 76% i un 80%.

Història

L’origen de Ghana es remunta en etapes prehistòriques. S’han trobat indicis de diferents étnies i tribus, algunes de les quals ja han desaparegut.

El colonialisme va ésser important a Ghana. De fet, diferents països van ocupar el país en diferents períodes. Així trobem: Portugal, Holanda, Dinamarca, Espanya i Anglaterra.

La potència anglesa ha estat la potència més dominant al país i, de fet, actualment la llengua oficial és l’anglès. Els anglesos anomenaven Ghana am el nom de la Costa d’Or, per la gran afluència de mines d’or.

Quant al govern, notar que hi ha un govern institucional i una família real, els Kumasi. Els reis de Ghana viuen dels ingressos que els aporta l’or i pertanyen a l’étnia Akan, fet que comporta que aquesta étnia sigui una de les més nombroses i riques del país.

A més, del govern institucional i dels reis, a Ghana hi ha el poder oficial (regidors) i caps de tribu.

Llengües i grups étnics

La llengua oficial de Ghana és l’anglès, però hi ha moltes altres llengües que es parlen en àmbits familiars bàsicament. Una llengua sempre es relaciona amb una tribu. Així podem trobar, com a llengües principals, la llengua Akan (49%), amb diferents dialectes com el twi, fante, akuapen, bono, nzema...; Ewe (13 %); ga (8%), la llengua de la capital; dagomba (16%) i hausa, considerada la llengua dels musulmans de Ghana.

La intercomprensió entre els ghanesos és difícil: dos parlants de llengües diferents no es comprenen entre ells; en canvi, dos parlants de dialectes diferents es comprenen entre ells. Per tant, la llengua anglesa esdevé, en molt casos, la llengua de comunicació.

A nivell escolar, l’anglès és la llengua de l’aprenentatge a la Primària; a la secundària també s’ensenyen altres llengües maternes. En aquest cas, l’alumne diferents llengües per escollir.

En aquests moments, hi ha tendència a revalorar les cultures autòctones del país. És a dir, a donar més importància a la llengua, els costums, les tradicions...

Els noms propis

La formació de noms i cognoms funciona diferent que Europa. D’entrada, es posa el nom cristià del nen; llavors el nom de família, seguidament el nom del dia que va néixer (diferent per nois i per noies)i finalment un nom anglès.

L’ordre dels nom pot canviar i no és fix. A vegades, una persona pot ésser designada per diferents noms: el de família, el del dia de la setmana... Així també, és possible que dos germans no tinguin el mateixos cognoms o que els tinguin en un ordre diferent. En funció de les necessitats de cada moment, es dóna a conèixer un o altre cognom.

El nom de família prové d’alguna relació familiar forta o d’alguna relació familiar que pugui aportar prestigi a l’infant. De fet, les relacions familiars són molt importants en generals. Així, per exemple, els ghanesos consideren que les ties maternes són també mares, o sigui, tenen més d’una mare. Així també, els tiets paterns són pares. El terme de parentiu tia i oncle l’utilitzen únicament per referir-se als germans de la mare o a les germanes del pare.

La religió

Ghana és un estat laic, en el qual conviuen cristians –protestants evangelistes- (65%), musulmans –haussas, étnia originària de Nigèria-(18%) i animistes.

En el calendari festiu hi ha festes cristianes i musulmanes, però sovint en un ritual o en una festa es barregen aspectes de diferents religions. Aquesta característica i el fet que un ritual religiós va acompanyat de balls, cants... ocasiona que les misses –pròpiament dites- s’allarguin 3-4 hores.

Alimentació

Els ghanesos fan tres àpats al dia: esmorzar (al matí); dinar (al migdia) i berenar-sopar (a la tarda, més o menys a les 7h).

L’esmorzar és variat: te, pa, ous, llet, arròs, Koka... (en funció del nivell adquisitiu); el dinar sol ésser lleuger ja que els ghanesos normalment no tornen a casa al migdia i mengen al carrer (parades de menjar, bars, venda ambulant...). El sopar, en canvi, és opulent i consta d’un plat únic: fufu, nyame, arròs (molt comú), banana barrejat amb sopa de carn o de peix.

El menjar és molt picant i se sol menjar amb els dits.

L’abastament d’aigua és complicat: a les grans ciutats hi ha una xarxa d’aigua potable però no tothom se’n pot beneficiar; a les zones rurals disposen d’alguns pous o bé han de recórrer diversos quilòmetres per aconseguir aigua. Als mercats es troben bosses d’aigua purificada.

Educació

L’índex d’alfabetització és molt elevat, però fins fa poc hi havia poc control. L’educació es pot iniciar els 2 anys en els Kindergarden, però l’educació obligatòria comença als 6 anys (Primària) i acaba als 15 anys (Secundària). La primària té una durada de 6 anys i la Secundària de 3 anys. En acabar, aquests estudis, hi ha la Secundària Superior (15 als 18 anys); i l’Educació Terciària que permet l’accés a la universitat.

L’escola ghanesa és gratuïta des de fa uns anys i garanteix un àpat gratuït (el dinar) a Primària. L’horari d’assistència a l’escola és de matins: de 8h a 2h. A les tardes, no fan activitats extraescolars, sinó que ajuden a la família, van a buscar aigua, juguen a futbol...

La xarxa educativa de Ghana inclou escoles públiques, escoles públiques religioses (missions) i escoles privades. La diferència de recursos entre les escoles públiques i les privades és evident. També entre les escoles públiques i les escoles públiques religioses (missions) també és evident.

La sanitat

A Ghana trobem dos models sanitaris: l’occidental i el tradicional.

A nivell de model occidental, trobem dos grans hospitals a Accra i Kumasi, amb dotacions sanitàries i mitjans humans importants. A cada regió, hi ha també hospitals més petits, però amb menys recursos: una infermera o una religiosa està al càrrec de l’hospital, ambulàncies rudimentàries...

De fet, la manca de professionals és evident: hi ha una ràtio molt alta entre metge/pacient. A més, en la majoria de zones rurals no es disposa de medecines, d’aigua potable.

Hi ha moltes diferències entre les àrees rurals i les urbanes, i, lògicament també, entre la medecina pública i la privada.

Cada ghanès ha de pagar uns 4 € anuals per tenir dret a la Targeta Sanitària, però només els 60% la tenen. Són exempts de pagar aquest cost els jubilats, les embarassades i els infants.

Paral·lelament, a Ghana trobem moltes creences populars en medecina naturals i persones que es dediquen a cura la gent a partir de rituals.

Així, per exemple, els casos de salut mental –considerats com a mals dolents, malignes, diabòlics- són tractats a partir de pregàries, maltractaments.... Hi ha poca confiança en els tres hospitals psiquiàtrics del país i, de fet, la falta de metges és evident: tractar amb malalts mentals es relaciona amb una mala reputació, mal presagi, com un càstig...

Aquestes creences ocasionen que es trobin molts malalts mentals abandonats al carrer, maltractats...

ÀFRICA, LA COOPERACIÓ I LA CONSCIÈNCIA

2011-03-27T22:20:00.009+02:00

Quan per conviure i habitar el món es demana que els alumnes disposin de la competència social i ciutadana, cal fer una seriosa reflexió crítica en els centres educatius amb els estudiants sobre la societat que ens mou i a per a la qual formem als nostres nois i noies. L'antropòleg Gustau Nerín ens parla de l'Àfrica, el continent que tenim allà abaix, del qual ens arriben persones que formen ja part de la nostra societat, de les nostres aules diverses. El continent del sud denostat per una societat occidental del nord que actúa al sud, hi vol cooperar o ajudar...tot i que no sabem si potser el que fa el nord és salvar les pròpies consciències i mantenir situacions cada cop més vergonyoses..... Llegint"Blanc bo busca negre pobre", acabem pensant que, com en moltes altres coses, potser una de les millors accions que podem fer per l'Àfrica és.....conèixer-la. Llibre excel.lent, contundent, recomanable per despertar-nos, per despertar consciències i per promoure alumnes crítics i amb sentit global del planeta.

- "Les ONG viuen en un món tremendament competitiu, en el qual per arrabassar donatius a les altres organitzacions no es pot recórrer a raonaments complicats. No és qüestió d'iniciar un debat complex sobre les estratègies de desenvolupament, difícils d'entendre, sinó de colpejar el ciutadà mitjançant les emocions. I per aconseguir-ho, res millor que les imatges impactants: nens amb panxes inflades, cases arrasades per huracans, inundacions que arrosseguen cadàvers putrefactes.... La imatge ha de ser prou directa perquè qui la vegi se senti al.ludit. Cal mostrar sang, llàgrimes, dolor, por... Hi ha ONG que no dubten a emprar imatges que podríem qualificar de "pornografia humanitària".

Les imatges carregades de patetisme ajuden a consolidar una visió paternalista de l'Àfrica. Fan que el públic senti repulsió envers allò que veu: en els anuncis més crus l'espectador no hi veu homes, sinó infrahomes. Els africans són reduïts a pures víctimes del que passa al seu continent, i mai no asumeixen el paper de protagonistes del seu desenvolupament (de fet, se'ls designa, senzillament, com a "víctimes"). Quan un occidental veu aquestes imatges, no pot pensar en una societat que funciona: no pensa en infermers que curen, en cambrers que treballen, en taxistes que transporten la gent, sinó en malalts, em famolencs, en aturats...Gent desgraciada, sense res a aportar. Individus que sembla que no tinguin res a veure amb la persona que els mira a la pantalla del seu televisor. Éssers d'un altre planeta".

- "Sovint els nens que apareixen en la publicitat de les ONG es presenten sols, o en companyia de cooperants. Si ens creguéssim que l'Àfrica és el que ensenyen algunes ONG pensaríem que és un continent on només hi ha infants, sense grans. En alguns fullets d'organitzacions d'ajuda no s'hi veu ni un sol adult. D'aquesta forma es reforça l'estereotip d'una infància africana "abandonada" pels seus adults i que per subsistir depèn de la cooperació. Si apareix alguna persona gran amb els nens, és un cooperant que els ajuda.

En alguns casos, fins i tot, en els textos dels organismes d'ajuda es descriu els progenitors dels nens com els seus enemics: pares que no deixen estudiar les seves nenes o que les fan prostituir-se, parents que obliguen a treballar els infants en condicions inhumanes, pagesos il.letrats que es neguen a permetre que la seva descendència rebi una atenció mèdica "adequada", mestres que peguen els alumnes que no se saben la lliçó... El missatge que es transmet és que les societats del Sud han fracassat i que els donants haurien de suplantar-les pel bé dels infants desvalguts.

En el discurs de moltes organitzacions humanitàries els africans són presentats com a adults irresponsables, incapaços de prendre cura dels nens que haurien de protegir. Davant aquesta "realitat", els occidentals s'erigeixen en protectors dels infants africans. Molta gent que a Europa ha renunciat a la paternitat està plenament convençuda que educaria millor els nens africans que els seus propis pares".

- "En molts anuncis de programes d'apadrinament hi ha un rerefons de substitució: davant d'uns progenitors incapaços, es requereix l'actuació dels padrins. Els europeus han d'apropiar-se dels nens africans per salvar-los. D'aquesta forma, els europeus usurpen la responsabilitat del desenvolupament del continent africà sota el pretext de protegir una infància "desvalguda". Se senten protagonistes del desenvolupament d'una societat de la qual no formen part i de la qual, a més a més, no saben res de res.

La versió lúdica dels apadrinaments són els acolliments. Diverses associacions organitzen estades de nens africans a Europa. S'argumenta que així passen unes "vacances saludables amb bona alimentació, diversió, revisions mèdiques...". Òbviament, aquesta justificació no s'aguanta per enlloc: seria molt més econòmic facilitar bona alimentació i revisions mèdiques a aquests nens al seu lloc d'origen (i, de diversió, als nens africans no els en falta als seus pobles, tot i que no tinguin Internet ni videoconsoles). La clau d'aquests acolliments és que els nens africans esdevenen magnífiques joguines per a les famílies europees (que prefereixen, de lluny, un nen africà no problemàtic a un adolescent local procedent d'un reformatori). Curiosament, tothom està disposat a acollir un nen congolès o tanzà "per tal d'ajudar-lo", però ningú no vol ficar-se a casa seva tota una família congolesa o un jubilat tanzà. Això sí, perquè la relació acollidor-acollit funcioni, l'acollit ha de ser una bona joguina per a la família de recepció. En nombrosos casos les famílies d'acolliment han rebutjat els nens perquè no eren "prou" simpàtics".

-" La cooperació sovint no alleuja els problemes de l'Àfrica, sinó que els agreuja, ja que incrementa la dependència i permet que la influència del nord arribi a determinats sectors socials on no hi arriben ni l'empresa privada ni els governs occidentals. Amb la màscara de l'humanisme, la cooperació pot desembocar en una utopia tremendament autoritària, que legitima qualsevol intervenció occidental a l'Àfrica en nom de la necessitat de resoldre, urgentment, els problemes dels africans.

Els desafiaments del continent africà no es poden resoldre mitjançant projectes de desenvolupament: ni amb pous, ni amb escoles, ni amb latrines... les causes dels problemes del Sud són tan profundes, que tan sols es poden atacar amb canvis estructurals. Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions Nord-Sud, és condemnat al fracàs. La solidaritat amb el continent africà no pot passar per canviar l'Àfrica en base a les doctrines d'Occident, sinó que s'ha de centrar a canviar les relacions injustes entre Nord i Sud".

Nerín, G. (2011). Blanc bo busca negre pobre. Ed. La campana. Barcelona

Imatges 4: El meu germanet de la lluna

2011-03-24T15:59:00.006+01:00

El trastorn d'espectre autista (TEA) vist des del punt de vista d'una nena que descobreix que el seu germanet no és igual que els altres. La visió d'una nena per fer-nos reflexionar amb sensibilitat sobre la qüestió.

Imatges 3: El viatge de la Maria

2011-03-24T08:57:00.007+01:00

Els trastorns d'espectre autista i com aquests es poden entendre des de la sensibilitat artística, l'estimació, la profunda comprensió de la persona i de les dinàmiques del dia a dia....i emmarcat tot plegat dins un punt de vista inclusiu, integrador, no segregador.... De la Maria i dels qui l'envolten podem aprendre moltes coses. Una recomanació: aneu al vídeoclub i llogueu -o compreu- la pel.lícula "Maria y yo". La Maria de protagonista i el seu pare fan un viatge a Canàries durant l'estiu: fantàstic documental per entendre l'autisme i els trastorns d'espectre autista (TEA).

Imatges 2: Por cuatro esquinitas de nada

2011-03-23T23:34:00.007+01:00

Parlem de la diversitat, de la inclusió en comptes de l'exclusió, de com adaptar-nos a les diferències...o millor...no parlem....mirem..... simple? just? lògic? ètic?

Imatges 1: El cazo de Lorenzo

2011-03-23T23:10:00.006+01:00

Ja hem penjat aquestes imatges, abans en format power point...ara en format vídeo...no ens en cansem....recordem l'entrada que escrivíem....i mireu-lo.....

....segur que tots ho entenem....quantes vegades a les aules se'ns queden oblidats o aparcats alumnes amb cassons de tot tipus i colors que els fan diferents als altres... Quantes vegades aquests cassons sembla que no ens permetin veure la riquesa d'alumnes que tenim i atenem a diari i que no acabem de trobar maneres de... Quantes vegades aquests alumnes perden oportunitats d'aprendre, de sortir amb els companys, de compartir...perquè no sabem gestionar bé les seves diferències o planificar millor el "transport de cassons"...

Per a una pedagogia de la inclusió, de les emocions i de la sensibilitat.

Per a una escola lenta

2011-03-21T20:14:00.007+01:00

Un llibre ple d'experiències i reflexions sobre quina escola i quin tipus d'educació ens agradaria, sense renunciar a res, però sense deixar-nos arrossegar...... La saviesa del cargol que ho porta tot al damunt i va deixant una brillant estela.... Llibre molt, molt recomanable, escrit per en Gianfranco Zavalloni i publicat per l'editorial Graó....

- "A veces, observamos el pasado con tanta nostalgia que no nos ayuda a avanzar. Pero también es cierto que la línea del tiempo se ha roto en nuestra sociedad y parece que sólo existe el instante preciso, sin continuidad entre pasado, presente y futuro. El tiempo se fragmenta hasta límites insospechados y somos capaces, des de la pátina de la modernidad, de rechazar todo aquello que fue un tesoro en el pasado y que, en muchos casos, está relacionado con la lentitud y también con la profundidad, el aprendizaje para la comprensión, el tiempo para deliberar y meditar, y no sólo para hacer (...). Hacer pero con sentido. Esta es la finalidad. Y para hacer con sentido es preciso dar tiempo a las personas, y reivindicar la calidad de lo que acontece en el aula y en la escuela. No hay mejor manera de perder el tiempo que alimentando un sistema educativo que consiente aprendizajes efímeros e innecesarios".

- "Luchamos día tras día por alcanzar ritmos de vida inhumanos justificando todo lo que nos sucede. Por culpa del dichoso sonsonete del "no se puede perder tiempo" nos convertimos en víctimas de un sacrificio de la tiranía mental que nos lleva a considerar cada minuto perdido como casi un crimen, con lo que despierta en nosotros sentimientos de culpabilidad y todo tipo de remordimientos (...). Entonces, lo de "perder el tiempo" para conocerles y acogerles debidamente es siempre tiempo ganado que tiene la capacidad de transformar el aprendizaje, gracias a metodologías didácticas atractivas, en una duradera y útil experiencia de vida. La sonrisa, el aliento, la meditación, el abrazo, las relaciones, un paseo a pie o en bici, el placer de tomarse la "libertad" de parar las agujas del reloj..., va todo a nuestro favor. Nos hace bien".

- "Vivimos en la época del tiempo sin espera. Y ello tiene increíbles repercusiones en nuestra forma de vivir. Ya no tenemos tiempo para esperar, ya no sabemos participar en un encuentro sin ser interrumpidos por el móvil, lo queremos "todo y ahora mismo", en tiempo real. Las teorías psicológicas estan deacuerdo en que una de las diferencias entre niños y adultos reside en el hecho de que los niños viven según el principio del placer ("todo y ahora"), mientras que los adultos viven segun el principio de la realidad ("saber hacer sacrificios hoy para disfrutar mañana"). Yo diría que en la actualidad, los adultos, también en parte a causa de la sociedad del consumismo exacerbado, viven exactamente como los niños, según la modalidad del "lo quiero todo ahora mismo". ¿Sabremos entonces, volver a encontrar los tiempos naturales? ¿Sabremos esperar una carta? Sabremos plantar una bellota o una castaña con la certeza de que serán los hijos de los hijos de nuestros hijos quienes disfrutaran de su majestuosidad secular? ¿De verdad sabremos esperar?".

- "Una sugerencia apasionada: que cada uno de nosotros haga una lista de lo que le ha sucedido de positivo cuando ha dado prioridad al itinerario lento, constante y tenaz de la tortuga y el caracol que, también hay que decirlo, dejan una estela discreta, débil pero sensata y tenaz. Y que, entonces, me cuente....".

Zavalloni, G. (2011). La pedagogía del caracol. Por una escuela lenta y no violenta. Ed. Graó, Barcelona.

La immigració

2011-03-14T10:13:00.004+01:00

De tant en tant, i més en els temps que vivim, cal submergir-nos en la lògica esclafant de l'Arcadi Oliveres i els seus anàlisis de les situacions que ens envolten.... Perquè educar és fer-ho en la diversitat....perquè la diversitat és riquesa en molts sentits..... perquè educar és consciència social.....i consciència social és qualitat educativa

Dislèxia. Pautes pels mestres

2011-03-08T09:50:00.002+01:00

Pautes per l’aula:

- Feu saber al nen que us interesseu per ell i que el voleu ajudar. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor.

- Establiu criteris per la seva feina en termes concrets que ell pugui entendre, tenint clar que fer la feina sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avalueu els seus progressos en comparació amb ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les àrees deficitàries.

- Doneu-li atenció individualitzada sempre que us sigui possible. Feu-li saber que pot preguntar sobre el que no entén.

- Assegureu-vos que entén les tasques. Dividiu els temes en parts i comproveu, pas a pas que les ha compres. Recordeu que pot comprendre molt bé les instruccions verbals.

- Repetiu més d’una vegada les informacions noves ja que té un problema de distracció, de memòria a curt termini i de vegades escassa capacitat d’atenció.

- Necessitarà ajuda per relacionar els conceptes nous amb l’experiència prèvia.

- Doneu-li temps: per organitzar els seus pensaments i per acabar la feina. En especial per a copiar de la pissarra i prendre apunts.

- Algú els pot ajudar llegint el material d’estudi i en especial els exàmens. Si llegeix per obtenir informació o per practicar, ho ha de fer amb llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora de cada moment.

- Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors de la seva escriptura. Fer-li veure aquells en els que s’està treballant en cada moment.

- Si és possible, fer-li els exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen la mala lectura, escriptura i capacitat organitzativa.

- Tenir en compte que necessitarà més temps per fer els deures de casa. Es cansa més que els altres nens. Procurar posar-li feines més lleugeres i breus per no augmentar la seva frustració i rebuig.

- És fonamental fer observacions positives sobre la seva feina, sense deixar de fer-li veure el que ha de millorar i està més al seu abast. S’ha d’elogiar i animar sempre que sigui possible.

Guia tartamudesa.

2011-02-17T12:57:00.002+01:00

Pautes per a la família. Orientacions tenint en compte el nen, la família i els iguals.

PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ VIRTUAL (3)

2011-02-13T18:47:00.005+01:00

El llibre "Psicología de la educación virtual (César Coll i Carles Monereo -eds-, editorial Morata 2008), ens ofereix un anàlisi profund i detallat de la psicologia de l'educació, emmarcada ara dins els entorns virtuals. Estem interessats, igual que els autors, en donar el pes que li correspon a la psicologia a l'hora d'entendre els processos educatius que es produeixen en entorns sustentats en la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Aquesta és la tercera entrada que us oferim, centrada en l'alfabetització digital.

1. Alfabetització digital (2)

- Internet i d'altres formes de tecnologia de la informació i la comunicació estan redefinint constantment la naturalesa de l'alfabetització. Per a ser plenament alfabets en el món actual, els estudiants han de ser competents en les noves alfabetitzacions de les TIC. Els educadors, per tant, tenen la responsabilitat d'integrar de manera efectiva aquestes tecnologies en el currículum de l'alfabetització, amb la finalitat de preparar els nois i noies per a l'alfabetisme futur que mereixen.

- La incorporació de les TIC al currículum escolar no pot ni ha de limitar-se a que els alumnes aprenguin el funcionament bàsic dels ordinadors i d'Internet, ni al seu ús i utilització com a usuaris d'aquestes tecnologies.

- La possibilitat de processar informació en diferents formats i de manera integrada, la interactivitat, l'hipertextualització, la multimedialitat...donen lloc a un nou àmbit d'aprenentatge, inèdit fins ara, relacionat amb les competències i coneixements implicats en la comprensió, producció i difusió de documents multimèdia.

- Sorgeix la necessitat de revaloritzar el llenguatge visual i audiovisual i potenciar i reforçar el seu aprenentatge.

- Aparició de noves formes de llegir i escriure, noves pràctiques de lectura i d'escriptura que es desenvolupen en entorns electrònics i que utilitzen tecnologies digitals. Això obliga a ampliar el ventall de contextos i pràctiques contemplades en els processos d'alfabetització lletrada.

- La incorporació de les TIC al currículum té també repercussions sobre l'adquisició i el desenvolupament de les competències relacionades amb l'ús de la informació, les relacions interpersonals, el treball en grup i la participació en projectes col.lectius.

- La importància decisiva de les TIC com a via d'accés al coneixement en la societat de la informacio avala la hipòtesi de que l'alfabetització digital pot acabar exercint en un futur pròxim un paper similar al que ha exercit tradicionalment l'alfabetització lletrada (sense arribar, no obstant, a substituir-la), convertint-se com ella en una clau decisiva per a l'aprenentatge escolar i no escolar, inicial i al llarg de la vida.

- Les TIC no són un ingredient més de la societat de la informació. Constitueixen el nucli central en torn al qual s'organitza el nou "paradigma tecnològic" associat a les profundes transformacions socials, econòmiques i culturals que caracteritzen la societat de la informació.- Educar dins el marc d'una cultura digital: ensenyar i aprendre a participar eficaçment en les pràctiques socials i culturals mediades d'una manera o altra per les tecnologies digitals.

Coll, C.; Monereo, C. eds (2008). Psicología de la educación virtual. Ed. Morata, Madrid

Intel.ligències múltiples a l'infantesa

2011-02-11T12:42:00.003+01:00

AJUDANT A DESENVOLUPAR LA INTEL.LIGÈNCIA PER MITJÀ DEL JOC

En el desenvolupament del nen un dels aspectes que més afavoreixen el progrés de la seva intel·ligència és el joc i la multitud d’oportunitats que aquest suposa per a l’estimulació dels infants. Hem de tenir present, que la intel·ligència té multitud de vessants que requereixen una similar estimulació per a que els nens tinguin un desenvolupament equilibrat en les diferents àrees. Així hem d’anar deixant enrere la clàssica idea segons la qual la intel·ligència es redueix a la intel·ligència pròpia del llenguatge i la corresponent al raonament de caire més abstracte o manipulatiu (es a dir, la capacitat de manipular figures, imaginar objectes, etc., sense que hi participi el llenguatge en cap moment).

A l’actualitat es parla de que disposem d’unes 8 intel·ligències diferenciades, teoria desenvolupada pel psicòleg americà H. Gardner, i per suposat no tenim el mateix rendiment en totes elles, sinó que podem tenir una gran capacitat en una i un baix rendiment en una altra. Podríem dir que el més convenient seria presentar un perfil equilibrat entre les diferents intel·ligències, encara que en algunes ocasions també pot ser interessant tenir una intel·ligència més desenvolupada que les altres, el que es podria constituir en un talent.

A continuació parlarem de les diferents intel·ligències i com les podem estimular per mitjà del joc:

- Intel·ligència lingüística: es refereix a la capacitat relacionada amb el llenguatge, tant en la comprensió com en la seva expressió. Un exemple de persona que presenta un desenvolupament més marcat d’aquesta àrea seria un escriptor o un poeta.

o Pel que fa a jocs i altres eines que podem utilitzar per estimular la intel·ligència lingüística podríem parlar d’endevinalles, cançons, “trabalenguas”, jocs d’encadenar paraules, descobriment dels diferents sons que composen una paraula, fer rimes ...

- Intel·ligència corporal o kinèstesica: es refereix a la capacitat per a utilitzar de forma precisa i exacte el nostre cos, tant pel que fa a moviments globals com córrer o ballar com a moviments tan fins com el d’un cirurgià a l’aplicar un tall amb el bisturí.

o Pel que fa a jocs: podem parlar tant dels de tipus motor més gruixut com qualsevol tipus d’esport fins als moviments més fins com els jocs de construcció o de crear collarets amb boletes.

- Intel·ligència musical: la capacitat per a percebre el ritme, tant pel que fa a l’escolta com a la producció musical per mitjà d’instruments o el cant. Una persona amb un bon desenvolupament d’aquesta intel·ligència seria un músic, un cantant o un compositor.

o En quant a la seva estimulació la formula més eficaç consisteix en l’exposició a la música de forma el més precoç possible, especialment la música clàssica simfònica, però també esdevenen una eina important els jocs de seguiment de ritmes, les cançons infantils o bé els jocs d’afinar l’oïda com descobrir sorolls o instruments a la naturalesa o a la música.

- Intel·ligència espacial: es tracta de l’habilitat per a percebre i representar-se l’espai, serien habilitats pròpies d’un arquitecte, un fotògraf, un artista, etc.

o Per a l’estimulació una de les formes més eficaces és l’ús de jocs de construcció, així com el dibuix o els jocs d’exterior com les curses d’orientació. Així mateix jocs complexos com els escacs o el Tangram ajudaran a desenvolupar aquesta capacitat.

- Intel·ligència lògico – matemàtica: aquesta intel·ligència s’ocupa de la capacitat de resoldre problemes en els que no hi estigui implicat el llenguatge. Seria la intel·ligència més pròpia d’un matemàtic, un enginyer o un economista.

o La forma d’estimular aquesta intel·ligència seria la presentació de situacions problemàtiques i la cerca d’eines per a la seva resolució, aspecte que es pot desenvolupar tant a partir de jocs de taula, com el parxís o els escacs com a partir de les situacions que ens ofereix la vida quotidiana.

- Intel·ligència interpersonal: podríem parlar de la nostra capacitat per a relacionar-nos socialment d’una forma eficaç i satisfactòria, resoldre adequadament els problemes interpersonals i comprendre i saber actuar conforme als sentiments dels altres.

o En aquest àmbit el joc esdevé de gran importància. Els jocs grupals i d’equip afavoreixen l’aprenentatge d’aquestes habilitats. No obstant, els jocs de simulació de situacions quotidianes teatrelitzades com els jocs de cuinetes, de representació de l’escola, etc. seran els que ens podran ajudar més en aquest sentit en aquestes edats.

- Intel·ligència intrapersonal: probablement aquesta sigui una de les intel·ligències que més tard es desenvolupen, es tracta de la capacitat d’autoconeixement, autocontrol, identificació de les emocions pròpies i regulació del pensament. Podríem parlar de la intel·ligència pròpia d’un filòsof o un escriptor per exemple.

o Per anar potenciant aquesta intel·ligència, tot i que a les primeres edats resulta difícil, podem emprar jocs que estimulen l’atenció i la concentració com: el Memory, el Simon, cercar diferències o els jocs de taula que impliquen l’ús d’estratègia.

- Intel·ligència naturalista: es tracta de la capacitat per copsar la natura, comprendre-la i poder actuar sobre ella de forma eficaç. Es tractaria de la intel·ligència pròpia de persones que treballen i viuen en contacte amb la natura com pagesos, botànics, biòlegs.

o La millor manera d’estimular aquesta mena d’intel·ligència consisteix en l’experimentació i la vivència de la natura, així el contacte amb aquesta resultarà fonamental pel seu desenvolupament, ja sigui per mitjà de la pràctica del senderisme, l’orientació o la familiarització amb les espècies vegetals i animals.

Font: Marc Giner Llenas. Psicopedagog de Clavé psicopedagogs. Autor del llibre “Mi hijo aprende jugando”. Barcelona (2010) Editorial Larousse

Els sistemes educatius als països d'origen de l'alumnat immigrat.

2011-02-09T19:49:00.003+01:00

L'atenció a la diversitat es planteja de forma global per atendre l'alumnat d'origen estranger que s'incorpora a les aules catalanes. Però aquest alumnat, al marge de les seves característiques familiars, personals, socioeconòmiques i culturals arriba a Catalunya amb un bagatge que cal tenir present en el procés d'escolarització d'aquí: unes experiències escolars prèvies (més o menys llargues, més o menys intenses, més o menys similars a les que trobem aquí...) que influiran, en bona mesura, en el seu procés d'integració escolar. Des de la Fundació Bofill se'ns presenta una aproximació als sistemes educatius d'origen de l'Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia, Bolívia, Perú i Brasil), del Marroc, de l'Europa de l'Est (Romania, Ucraïna i Rússia) i de l'Àsia (Xina, Índia i Pakistan).

Canvi metodològic

2011-02-06T16:30:00.003+01:00

L'entrada de les noves tecnologies a l'aula requereix un canvi metodològic? Vídeo per reflexionar-hi. Si voleu veure-ho subtitulat en espanol, cliqueu l'icona CC que trobareu a sota el vídeo de l'enllaç.

Intervenció del docent amb l’alumnat amb altes capacitats

2011-02-05T23:25:00.008+01:00

Les característiques més significatives de la manera d’actuar davant la presència d’un o més alumnes amb altes capacitats es poden resumir en els següents aspectes:

· Adaptació del treball per a tots els alumnes. No hi ha dos nens iguals i per tant no hi ha dos nens amb les mateixes necessitats. Per aquesta raó, cal aplicar un model que s’adapti a la majoria, però sense que sigui el mateix per a tots.
· Coherència en tota l’acció educativa. L’observació activa ens permetrà conèixer com es porten a terme els processos d’aprenentatge. Cal tenir molt en compte que no s’ha de relacionar altes capacitats amb molt bons rendiments escolars. Els alumnes amb una alta dotació intel·lectual també tenen dificultats d’accés al coneixement.
· Quan disposem de moltes mesures o recursos variats estem en millors condicions per a respectar els ritmes i els interessos de tots els alumnes.

Estratègies d’intervenció:

Adaptacions ordinàries

Corresponen als ajustaments habituals que el docent realitza en l’exercici de la pràctica educativa quan s’adapta a les característiques del grup i al seu nivell de competències prèvies. El docent coneix què ha de proposar i amb quina metodologia i recursos. Aquestes adaptacions corresponen a una consciència de diversitat a l’aula que proporciona a cada un el que més li convé sense canviar els objectius de treball.

Adaptacions extraordinàries

Corresponen a aquelles situacions que precisen un canvi substancial en algun dels continguts del procés d’ensenyament. Les mesures més destacables són:
· Intensificació o aprofundiment de determinats continguts que no alteren ni els objectius generals ni les competències bàsiques.
· El PI (pla individualitzat) que recollirà els objectius d’aprenentatge, els acords sobre les reduccions o ampliacions.
· Activitats de tutoria d’altres alumnes amb nivells d’aprenentatge diferents.
· Treball per projectes que serveixin per aplicar els coneixements adquirits a nous àmbits de coneixement, segons siguin els seus interessos.
· Enriquiment cognitiu i creatiu a partir de models multifactorials del a intel·ligència. Fomentar la creativitat, reforçar les idees creatives de l’alumne.
· Enriquiment psicosocial i motivacional centrat en els aspectes emocionals, relacionals i de desenvolupament de la personalitat. Alguns seran relatius al desenvolupament psicobiològic de caràcter general i altres específics de les altes capacitats presents en aquests alumnes.

Principals mesures organitzatives:

· Agrupacions flexibles. Han de servir per activitats i objectius molt específics.
· Adequació d’espais estimulants. Faciliten la creativitat, la convivència i el treball en equip.
· Organitzacions temporals apropiades. Faciliten l’intercanvi de coneixements a partir de metodologies centrades en el contingut i amb recursos específics. Tots els alumnes tenen oportunitat d’intercanviar el que saben amb altres companys de nivells semblants (suposa un esforç d’organització d’horaris).
· Us d’espais de recursos específics (ex: aula de música). És la organització de materials i de recursos didàctics seleccionats segons els objectius competencials que vulguem aconseguir. Afavoreix l’aparició de talents.

Principals mesures economicistes:

· Grups cooperatius. Creació de grups heterogenis en els que tots els alumnes que els formen se’n beneficien independentment del seu nivell de capacitats.
· Tutories i mentores. Es tracta d’un exercici d’ajuda als alumnes més dotats als que ho són menys. El benefici obtingut és mutu.

Cal reflexionar sobre el grau d’aprofitament de les capacitats dels alumnes més capaços quan treballen en grups homogenis. Hem de definir l’àmbit en el que es vol destacar l’eficàcia. Si aquesta es centra en les seves capacitats intel·lectuals, possiblement un sistema educatiu que centri en exclusiva l’atenció en alumnes més capaços, pot proporcionar una resposta eficaç.

Però, fins a quin punt hem de potenciar aquests models, que sent eficaços intel·lectualment, desaprofita altres components de les funcions intel·lectuals més relacionades amb la condició de persona i de ésser social? Es considera que el grau de segregació és inversament proporcional als beneficis socials i personals que aquests alumnes poden obtenir i per això, la seva eficàcia és discutible.

Mercè Martínez Torres i Àngel Guirado Serrat (2010). Alumnado con altas capacidades. Ed. Graó. Barcelona.

PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ VIRTUAL (2)

2011-01-30T18:18:00.009+01:00

"El llibre "Psicología de la educación virtual (César Coll i Carles Monereo -eds-, editorial Morata 2008), ens ofereix un anàlisi profund i detallat de la psicologia de l'educació, emmarcada ara dins els entorns virtuals. Estem interessats, igual que els autors, en donar el pes que li correspon a la psicologia a l'hora d'entendre els processos educatius que es produeixen en entorns sustentats en la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Aquesta és la segona entrada sobre el tema que apareix al nostre bloc, entrades destinades a donar petits tastets del llibre esmentat, sobre una gran varietat de temes lligats a la psicologia de l'educació del s. XXI.

Quines habilitats ens calen als nostres alumnes o fills per sobreviure en una societat-xarxa?

1. Alfabetització digital
2. Estratègies d'aprenentatge
3. Modalitats de comunicació múltiples
4. Capacitat de recerca seletiva d'informació en entorns digitals

1. Alfabetització digital (1)

De la mateixa manera que en les societats lletrades cal un domini funcional de les tecnologies de la lectura i l'escriptura per accedir al coneixement, en la societat de la informació és imprescindible un domini bàsic de les tecnologies digitals de la lectura i l'escriptura. Cal un conjunt de coneixements, habilitats i competències elementals per adquirir un ús funcional i constructiu de les TIC.

Als lectors i usuaris de l'escriptura del nou segle els caldrà:

1. Adquirir habilitats amb les eines tecnològiques.

2. Construir relacions amb altres persones per plantejar i resoldre problemes de forma col.laborativa i en una perspectiva transcultural

3. Dissenyar i compartir informació dins el marc de comunitats globals, amb uan varietat de propòsits.

4. Manejar, analitzar i sintetitzar múltiples fluxes d'informació simultània.

5. Crear, analitzar i avaluar textos multimèdia.

6. Atendre a les responsabilitats ètiques exigides per entorns complexos.

- Ens calen lectors crítics, que dubtin de la veracitat d'allò que es veu imprès en paper o desplegat en pantalla, texte o imatge; lectors que busquin comprendre altres llengües(...); que tinguin una visió global dels problemes socials i polítics. Lectors i productors de la llengua escrita intel.ligents, alertes, crítics (...). Ens calen nens i joves que sàpiguen dir les seves paraules per escrit de manera convincent; que no es comuniquin simplement perquè 's'ha d'estar comunicat permanentment', sinó que tinguin alguna cosa per comunicar; que el contingut del missatge compti almenys tant com la forma.
.
Coll, C.; Monereo, C. eds (2008). Psicología de la educación virtual. Ed. Morata, Madrid

Estratègies de resolució de conflictes a l'aula

2011-01-26T09:06:00.003+01:00

Un conflicte és una oportunitat per arribar a un acord...

Activitats per fomentar l'atenció i la reflexió en l'alumnat de primària

2011-01-17T23:05:00.001+01:00

Complet programa d'educació emocional per aplicar a l'escola. Activitats per treballar les habilitats socials i tècniques de relaxació.

Estratègies del joc al món

2011-01-17T20:55:00.003+01:00

El joc com estratègia de comunicació, de desenvolupament. Doneu un cop d'ull a la llicència d'estudi: justificacions, objectius, diversitat...

Lectura fàcil

2011-01-17T20:43:00.005+01:00

Associacio Lectura Facil. Entitat que treballa per apropar la lectura a les persones amb dificultats lectores i de comprensio.

LA DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL DINS EL MARC DE LA INCLUSIÓ

2011-01-11T19:33:00.007+01:00

L'Eulàlia Bassedas, dins el seu llibre "Alumnado con discapacidad intelectual y retraso del desarrollo", ens fa una reflexió sobre la discapacitat intel.lectual dins el marc de l'escola i en base a plantejaments inclusius. És un llibre molt interessant i també imprescindible per al s. XXI.

"Si queremos que los alumnos con discapacidad intelectual puedan integrarse en la sociedad, cuando sean mayores, junto con el resto de adultos, y que en la medida de lo posible aprendan a moverse por su barrio, su ciudad, puedan ir a comprar, hacer su comida, salir de fiesta o relacionarse con sus iguales, no podemos esperar que lo aprendan cuando sean mayores; en la escuela de primaria y en el instituto deben encontrarse en situaciones habituales y contidianas con sus congéneres para aprender a interactuar con ellos, a pedir ayuda si la necesitan o a defender sus intereses si sienten que les molestan. De la misma manera, si queremos que los alumnos sin discapacidad comprendan lo que significa ser un niño con un retraso en el desarrollo y conozcan sus necesidades, es necesario que convivan con alumnos con ésta u otras discapacidades. De esta manera no se sentirán extrañados ni desconcertados cuando se los encuentren en otras situaciones sociales habituales en el futuro.

Conviviendo en los centros educativos con la diversidad sin exclusiones, se desarrollarán actitudes y valores que favorecen una sociedad plural y diversa, con ciudadanos competentes pero al mismo tiempo colaboradores y respetuosos con las diferencias".

(...)

"Ante cualquier alumno con discapacidad intelectual que tengamos en la clase, es necesario tener interés en conocer su problema y las implicaciones que puede tener en su forma de aprender, en sus dificultades para desarrollar ciertas capacidades. Pero lo más importante es tener curiosidad por conocerlo, ver como aprende, por enseñarle y adecuarnos a sus necesidades. No se debe pretender poner una etiqueta de forma apresurada, poner un nombre a su manera de ser: sordo, disléxico, hiperactivo, lento... como si esa definición fuera suficiente para describir su forma de ser y -por ella misma- nos diera la clave para conocerle y enseñarle.

El retraso mental no es una cosa que tú tienes, como los ojos azules o un corazón enfermo. No es algo que tú eres, como ser bajo o delgado (...) Retraso mental se refiere a un estado particular del funcionamiento que comienza en la infancia, es multidimensional y está afectado positivamente por los apoyos individualizados (AAMR, 2002, p. 67)

¿Miramos el síntoma, miramos el handicap o miramos al niño, al joven como persona global, compleja, con capacidades, con dificultades pero imposible de definir con una sola palabra; de la misma manera que no podemos definir a cualquier otra persona con una sola palabra: rubio, alto, delgado...?

Indudablemente os proponemos que miréis a este alumno o alumna globalmente, como persona compleja, con sus posibilidades, intereses, aficiones, actitudes y dificultades; con una mirada que procuraremos sea lo más abierta posible, sin querer encasillarlo en una imagen concreta, ayudándole a descubrir sus cualidades, dándole confianza en su capacidad de aprender, de mejorar, animándole a tener confianza, con ayuda y acompañamiento para que pueda renunciar si no puede o se siente sobrepasado ante la exigencia o retos escolares. Al igual que con el resto de alumnos, el objetivo es perseguir el autoconocimiento por parte del alumno, identificando capacidades y aceptando limitaciones para ayudarle a ser capaz de enfrentarse a las tareas de aprendizaje que le proponemos en el marco del aula. Todo ello sólo es posible si va acompañado de mensajes y evaluaciones escolares que valoren el proceso y las muestras de mejora, y no únicamente los resultados".

Bassedas, E. (2010). Alumnado con discapacidad intelectual y retraso en el desarrollo. Ed. Graó, Barcelona

PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ VIRTUAL (1)

2011-01-10T19:04:00.008+01:00

El llibre "Psicología de la educación virtual" (César Coll i Carles Monereo -eds-, Ed. Morata, 2008) ens ofereix un anàlisi profund i detallat de la psicologia de l'educació, emmarcada ara dins els entorns virtuals. Estem interessats, igual que els autors, en donar el pes que li correspon a la psicologia a l'hora d'entendre els processos educatius que es produeixen en entorns sustentats en la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Aquesta és la primera de diverses entrades que apareixeran en el nostre bloc, destinades a donar petits tastets del llibre sobre una gran varietat de temes lligats a la psicologia de l'educació del s. XXI.

Esperem que siguin entrades incitadores!

- Si la psicologia de l'educació estudia els processos de canvi comportamental -en un sentit ampli- que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en situacions o activitats educatives, la psicologia de l'educació virtual, estudia els processos educatius que es donen en entorns sustentats total o parcialment en la utilització de tecnologies digitals de la informació i comunicació. Interessa estudiar com aprenen les persones que aprenen en situacions i activitats educatives caracteritzades per l'ús de les TIC.

- És fals que la introducció de les TIC en l'educació, sigui per sí mateixa un element innovador i transformador de les pràctiques educatives que hagi de conduir necessària i inevitablement a la seva modernització i millora. El potencial que tenen per transformar i millorar l'educació no resideix en elles mateixes, sinó en els plantejaments psicoeducatius i didàctics des dels quals s'hauria de plantejar la seva utilització educativa.

- La incorporació de les TIC no transforma ni millora automàticament els processos educatius, però, en canvi, sí que modifica substancialment el context en el qual es produeixen aquests processos i les relacions entre els seus actors i entre ells i les tasques i continguts d'aprenentatge. Per tant, obren un camí a una eventual transformació en profunditat de tals processos que es produirà o no, i que suposarà una millora efectiva, en funció dels usos concrets que es faci de la tecnologia.

- Novetats que compoten les TIC dins el món educatiu:

1. Calen unes habilitats imprescindibles per sobreviure en la societat-xarxa: Alfabetització digital, estratègies d'aprenentatge, modalitats de comunicació múltiple i recerca selectiva d'informació en entorns digitals.

2. El sistema educatiu orientat a una educació bàsica durant tota la vida.

3. La incorporació de els TIC a les aules obre el camí a la innovació pedagògica i didàctica i a la recerca de noves vies per millorar l'ensenyament i promoure l'aprenentatge.

4. La presència de les TIC en, pràcticament, tots els àmbits de l'activitat de les persones multiplica les possibilitats i els contextos d'aprenentatge més enllà de les parets de l'escola.

Coll, C.; Monereo, C. eds (2008). Psicologia de l'educació virtual. Ed. Morata, Madrid.

Comprensió lectora i expressió escrita

2011-01-06T15:01:00.005+01:00

Orientacions per la millora de la comprensió lectora i l'expressió escrita a Primària.

Museu del poble gitano a Catalunya

2011-01-06T14:38:00.008+01:00

El poble gitano: una identitat compartida, caracteritzada per la diversitat i heterogeneïtat.

Rubén el nen hiperactiu

2011-01-06T10:49:00.002+01:00

Conte que pot ajudar a entendre la hiperactivitat als nens, pares i mestres.

Rubén el niño hiperactivo
Carregat per e-training. - Cerca vídeos webcam internacionals.

Jugar sense fitxes...

2010-12-31T19:17:00.002+01:00

Com han d'actuar mestres i pares per cuidar l'autoestima dels nens, sobretot aquells que més ho necessiten, els que tenen problemes d'aprenentatge.

HIGIENE VISUAL I ORDINADORS: PREVENCIÓ 1x1

2010-12-20T18:38:00.006+01:00

És important considerar un seguit de consells per fer un bon ús dels ordinadors a l'aula i a casa. La salut visual és bàsica i cal ser-ne cada cop més sensibles en un món digital. Consulteu aquesta interessant pàgina d'especialistes en optometria.

Competència lingüística a primària

2010-12-19T13:24:00.001+01:00

Com podem treballar la competència lingüística en totes les àrees de primària.

Competencia lingüística en las areas de Primaria

View more presentations from Pilar Etxebarria.

Què puc fer quan sento ràbia?

2010-12-11T16:12:00.006+01:00

Què és, quin efectes té la ràbia sobre el cos, com regular-la. Estratègies que podem fer servir quan sentim ràbia.

Fitxa de treball:

BLOC TEMÀTIC: Regulació emocional

OBJECTIU DE LA SESSIÓ:

- Reconèixer i acceptar les emocions no agradables
- Aprendre estratègies de control d’emocions no agradables
- Compartir el sentiment de la ràbia
- Diferenciar l’enuig de la ràbia.

RECURSOS I MATERIALS: Conte Sóc un drac! Autor Philippe Goosens Editorial Baula.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
El tutor/a farà una representació amb dos titelles o ninots on la ràbia és la protagonista. A partir de la representació els infants poden aportar idees, situacions viscudes, definir el sentiment de la ràbia, què haurien fet ells en aquella mateixa situació,etc. Es poden anar apuntar a la pissarra les conclusions i pensaments que tenen els alumnes i fer una conclusió final de la ràbia. A partir d’aquí es llegirà el conte Sóc un drac i després de fer comentaris i possibles identificacions amb el personatge del conte podem fer un recull de conclusions i estratègies a les que arribem després de parlar de la ràbia.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
Si tenim oportunitat es pot fer cares i postures de ràbia. Què passa en el nostre cos quan sentim ràbia? Ens posem vermell, la musculatura es tensa, etc.És important reflexionar i dir que totes les emocions són legítimes i naturals i que la ràbia és una més de les emocions que podem sentir. Ara bé, el fet de legitimar les emocions no dóna el permís per a consentir qualsevol actuació. Una persona pot sentir ràbia, perquè hi és, però cal aprendre a regular-la per tal de respectar les altres persones o coses amb qui ens enrabiem. A mida que els infants es van desenvolupant han d’anar entenent que tot el que una persona vol, el que ells volen en un moment determinat, no sempre és possible aconseguir-la. Hi ha coses que no poden ser i és bo que ho aprenguin.
Una manera de treballar les frustracions.

QUÈ LI PASSA AL COS QUAN SENTO RÀBIA?
- Tristesa
- Em poso nerviós.
- Sento el cor accelerat
- El cos es posa nerviós i em bellugo molt
- El cor està enfadat.- Descontrol.

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?
- Deixar passar de tres a cinc dies.
- Tocar les boletes (Globus amb arròs)
- Dir STOP i respirar 3 vegades
- Seguir les consignes penjades a la classe; Stop, respiro, com em sento i quin problema tinc.
- Fer visualitzacions- Escriure en un paper què ens passa i posar-lo dins la capsa de les emocions de la classe.
- Sortir a córrer.

Font: http://emocionat2.blogspot.com/2010/12/que-puc-fer-quan-sento-rabia.html

AULA D'ACOLLIDA: Programacions de llengua. Nivell inicial de català.

2010-12-06T13:32:00.004+01:00

Un grup de treball de tutors/es d'aula d'acollida de Badalona en ofereix una programació completa per a alumnat nouvingut a primària, en què s'hi recullen els 11 temes de la programació de nivell inicial de català (A1, usuari bàsic) per a escolars de 8 a 16 anys.

Igualtat

2010-12-01T21:01:00.005+01:00

Vivim en una societat on, malgrat els avenços, la desigualtat de gènere encara és present en boques de tothom. És a partir del treball a les aules que podem canviar la societat i ensenyar el valor d'igualtat als nostres alumnes, els nous ciutadans del segle XXI.

Alfabetització.....INTERCULTURAL

2010-11-30T19:31:00.007+01:00

Repassar i tenir en compte algunes definicions de paraules lligades a la interculturalitat i models de rebuda de noves cultures dins la nostra societat, segur que ens pot ajudar a entendre millor aquests complexos processos i les implicacions emocionals imprescindibles que requereixen....

ASSIMILACIÓ: Efecte d'una gestió de la diversitat consistent en anular els trets propis del subjecte o grup minoritari i substituir-los pels que són considerats de la majoria social.

DISCRIMINACIÓ POSITIVA: Acció que afavoreix a subjectes o grups minoritaris enfront la majoria social amb l'objectiu de corretgir la desigualtat social a la qual els primers es veuen sotmesos.

ESTEREOTIP: Imatge simple i prefixada sobre un subjecte o grup que no es correspon amb el conjunt, sinó amb una de les parts.

ETNOCENTRISME: Tendència a percebre i valorar a d'altres grups culturals sota el prisma del propi grup, sense tenir en compte el context.

EXCLUSIÓ: Dinàmica social que expulsa a alguns ciutadans o grups d'ells dels circuïts ordinaris de funcionament d'una societat.

INCLUSIÓ: Principi de gestió de la diversitat consistent en considerar la naturalesa diversa de tots els subjectes i actuar en conseqüència amb ella, i no només la d'uns quants respecte a la majoria.

INTEGRACIÓ: Model de gestió de la diversitat que permet que un subjecte o grup que es troba en un espai marginal passi a participar de la dinàmica social majoritària de forma normalitzada.

INTERCULTURALITAT: Model social de gestió de la diversitat definit per un procés en el qual grups amb diferents trets culturals viuen en un mateix context i es relacionen, interactúen, intercanvien i es comuniquen.

MELTING POT: Model social de gestió de la diversitat definit per la generació de nous espais i formes culturals sorgides de la interacció entre subjectes i grups diversos.

MESTISSATGE: Un dels resultats de l'aculturació, procés en el qual subjectes i grups amb orígens diversos conviuen en un mateix context i possibiliten la barreja cultural dels seus trets.

MULTICULTURALISME: Model social de gestió de la diversitat definit per la presència de grups de diversa procedència i trets culturals que estableixen una interacció definida a partir d'uns límits preestablerts.

PLURALISME CULTURAL: Model de gestió de la diversitat consistent en reconèixer el mateix valor a diferents grups culturals que conviuen en un mateix espai i temps, i permetre el seu desenvolupament sense necessitat d'interaccionar entre ells.

PREJUDICI: Valoració d'un subjecte, grup o objecte sense haver tingut accés a l'experiència directa amb ell.

RACISME: Comportament discriminatori negatiu envers un sector de ciutadans basant-se en motius de naturalesa ètnica, cultural o religiosa.

RECONEIXEMENT: En termes de diversitat cultural, acció per la qual els subjectes o grups minoritaris desenvolupen un sentiment empàtic i de pertenença a la majoria social.

SEGREGACIÓ: Efecte d'una gestió de la diversitat basada en l'exclusió, en apartar al subjecte o grup minoritari d'aquells que es consideren pertanyents a la majoria social.

Font: Essomba, M.A. (2008). 10 ideas clave. La gestión de la diversidad cultural en la escuela. Graó. Barcelona.

Trastorns del llenguatge

2010-11-27T21:31:00.003+01:00

Resum dels principals trastorns del llenguatge que es poden donar als nens en edat escolar. Informació de com efecten a l'àrea del llenguatge els principals trastorns psicològics.

SÍNDROME D'ULISSES

2010-11-24T10:20:00.007+01:00

En Joseba Achotegui, professor de la Universitat de Barcelona i director del SAPPIR (Servicio de Atención Psicopatológica y Psicosocial a Inmigrantes y Refugiados), ens parla de la Síndrome d'Ulisses i les greus problemàtiques psicològiques que comporten els processos migratoris a les persones que els protagonitzen. Sensibilitzem-nos envers les acollides!

Podeu escoltar també la següent entrevista:

http://www.catradio.cat/audio/428391/EXTRA-entrevista-Joseba-Achotegui-director-del-SAPPIR-per-Jordina-Tarre-(sindrome-Ulisses)#

"Malos tiempos aquellos en los que la gente corriente ha de comportarse como héroes para sobrevivir. Ulises era un semidios que, sin embargo, a duras penas sobrevivió a las terribles adversidades y peligros a los que se vio sometido. Pero las gentes que llegan hoy a nuestras fronteras tan sólo son personas de carne y hueso que sin embargo viven episodios tan o más dramáticos que los descritos en la Odisea. Soledad, miedo, desesperanza, ..las migraciones del nuevo milenio que comienza nos recuerdan cada vez más los viejos textos de Homero “ ...y Ulises pasábase los días sentado en las rocas, a la orilla del mar, consumiéndose a fuerza de llanto, suspiros y penas, fijando sus ojos en el mar estéril, llorando incansablemente...” (Odisea, Canto V). O el pasaje en el que Ulises para protegerse del perseguidor Polifemo le dice “preguntas cíclope cómo me llamo…, voy a decírtelo. Mi nombre es Nadie y Nadie me llaman todos…” (Odisea Canto IX). Si para sobrevivir se ha de ser nadie, se ha de ser permanentemente invisible, no habrá identidad ni integración social y tampoco puede haber salud mental".

Joseba Achotegui

Creativitat a l'aula

2010-11-20T23:48:00.006+01:00

Els docents poden utilitzar diferents estratègies i recursos per desenvolupar el potencial creatiu dels alumnes. No és una assignatura ni està recollida com a tal en els currículums acadèmics. No obstant això, la creativitat és una destresa essencial per al desenvolupament cognitiu de l'estudiant.

Aquesta capacitat, inherent en els més petits, se substitueix per un pensament més lògic i racional a mesura que es madura, però hi ha estratègies perquè no es perdi i s'estimuli al llarg del temps. Innovació és un terme de moda en l'actualitat. Ser capaç de generar noves idees i buscar solucions diferents a problemes de la vida diària és una qualitat molt valorada en l'entorn laboral i es tradueix en una sola capacitat: la creativitat. Encara que sovint s'associa al talent i tendeix a considerar-se com una qualitat innata, exclusiva d'uns pocs, nombrosos especialistes apunten que ser creatiu és patrimoni de tots i es pot aprendre i desenvolupar si s'utilitzen els recursos i estratègies adequades.

El paper de l'escola

Paul Torrance, psicòleg nord-americà i un dels principals especialistes en el camp de la creativitat infantil, conclou en les seves investigacions que la creativitat en els nens augmenta durant els tres primers cursos escolars (de 3 a 6 anys), per decréixer després. Aquesta tendència natural cap a un pensament més lògic i racional a mesura que passen els anys es reafirma amb la metodologia didàctica comuna que s'aplica en els centres educatius, on es tendeix cap a una formació més teòrica, centrada en l'adquisició de coneixements formals. Aquesta pràctica freqüent en l'àmbit escolar és una de les principals inhibidores de la creativitat en els alumnes. Com apunta Kaye Thorne, especialista en innovació i desenvolupament d'organitzacions, en la seva obra 'Motivació i creativitat a classe', "les metodologies més estimulants queden pràcticament reservades per a la formació preescolar i els cursos inicials". L'autora afirma que és necessari, en etapes posteriors, potenciar la creativitat de l'estudiant i proporcionar-li "un ambient educatiu motivador que faci de l'aprenentatge una aventura creativa".

El rol del docent

Trets com la iniciativa, curiositat, espontaneïtat o intuïció afavoreixen el desenvolupament de la creativitat.La fluïdesa d'idees, la flexibilitat o l'originalitat de pensament, són algunes de les habilitats que es relacionen amb el pensament creatiu. Aquestes destreses s'impulsen, en molts casos, per determinats trets personals, com la iniciativa, curiositat, espontaneïtat o intuïció, que afavoreixen el seu desenvolupament. Per contra, altres qualitats com la falta de confiança, la inseguretat o la tendència excessiva a la lògica i l'ordre serveixen de bloqueig per a qualsevol procés que impliqui un acte creatiu. El docent que desitja estimular aquest aprenentatge en els seus alumnes ha de començar per potenciar en la seva activitat diària els trets i qualitats afavoridors de la creativitat i, al seu torn, disminuir uns altres que bloquegen aquesta capacitat.

Estratègies que es poden practicar a l’aula per estimular el comportament creatiu de l'alumnat:

•Fer preguntes estimulants: en comptes de cenyir-se a repetir la informació dels llibres, el docent pot optar per fer preguntes als alumnes que els motivin a pensar i a raonar i els exigeixin anar més enllà dels continguts curriculars.

•Respectar les respostes i idees dels alumnes: per evitar la inseguretat i la falta de confiança i potenciar l'espontaneïtat i la iniciativa, és necessari que el professor promogui un ambient de respecte i acceptació de les idees a classe, eviti la crítica destructiva i les humiliacions d'altres alumnes.

•Reconèixer i valorar l'originalitat: si es vol estimular les idees creatives, és necessari valorar-les perquè l'estudiant no perdi espontaneïtat. Això servirà d'ajuda per incentivar als alumnes a presentar i defensar les seves idees originals.

•Diversificar les metodologies didàctiques: la creativitat de l'alumne comença per la del docent. Si aquest és capaç d'incorporar a l'activitat diària tècniques didàctiques originals i diferents, com a pluja d'idees o activitats combinades amb jocs, afavorirà el pensament creatiu de l'estudiant.

•Detectar les potencialitats creatives de cada alumne: durant l'activitat docent, el professor ha de ser capaç d'identificar el potencial de cada alumne i les habilitats creatives per les quals està més capacitat. D'aquesta manera, en el seu treball posterior podrà incidir en l'estímul de les qualitats detectades i el reforç d'unes altres que tingui l'estudiant en menor mesura.

•No totes les idees originals són bones: una idea creativa no és sinònim de correcta. En aquests casos, és necessari, des d'una crítica constructiva, ensenyar als alumnes a revisar i redefinir les seves propostes sense que rebutgin la part d'originalitat que les promou.

L'EXPERIÈNCIA DE LES TIC ALS EEUU. Anàlisi i reflexions

2010-11-18T08:43:00.004+01:00

Dins el marc dels debats d'educació de la fundació Jaume Bofill, en Larry Cuban, professor emèrit d'educació a la Universitat de Stanford, ens apunta tot un seguit de reflexions sobre sobre les TIC a les aules, el ritme d'implantació (inicien projectes d'aquest tipus els anys 70), el paper de les administracions, del professorat.... Llegiu aquests apunts desordenats....donen peu a preguntes i reflexions que ens poden anar prou bé.

- Existeixen pocs estudis que demostrin que les inversions en tecnologia informàtica a les aules suposin millores en la metodologia pedagògica i en els resultats acadèmics dels estudiants. S’observen pocs resultats acadèmics i poc ús creatiu de l’ordinador a l’aula per part dels professors.

- Els professors utilitzen molt més els seus ordinadors personals que no pas els ordinadors i la tecnologia a l’aula.

- L’ADN de les escoles americanes es basa en uns origens concrets de les escoles públiques, en un sistema d’escoles dividides per edats i en la idea d’uns objectius a assolir i de competitivitat.

- Les èlits polítiques i els legisladors utilitzen els mitjans de comunicació per identificar problemes. La solució als problemes ho anomenen “reformes”.

- Anys 50/60: davant les escoles segregades apareixen els moviments de drets civils.

- Anys 70: aparició de moviments basats en la por a perdre poder dins la comunitat mundial. Davant la idea de fer els EEUU més competitius, es parla de potenciar el capital humà, de la millora acadèmica i, com a conseqüència, assoliment de millores econòmiques. Inici de la implantació de les noves tecnologies a l’aula

- A EEUU els problemes socials acostumen a passar pel filtre de l’educació (p.e. problemes d’immigració) com a eina per assolir fites de país. A les escoles es busca la solució als problemes socials.

- La idea de l’escola és transmetre dels adults cap els nens els valors, coneixements i habilitats, d’una generació a una altra. Es tracta d’uns valors consensuats en una societat democràtica i regits per les lleis del mercat.

- Existeix l’autonomia del professor un cop és a l’aula, tot i que està emmarcada per unes lleis i normatives.

Noves tecnologies

- En les darreres dècades s’han fet grans inversions i s’ha produït un gran accés a les noves tecnologies dins les escoles. Aquestes inversions no s’han traduït en canvis en les pràctiques docents ni en millores en el rendiment acadèmic dels estudiants. Existeixen poques proves de la utilitat dels ordinadors a l’aula.

- Probablement aquest fet és degut en part a que ensenyar i aprendre són activitats molt imprevisibles, difícils d’investigar, que requereixen recerques complexes. És molt problemàtic trobar correlacions. La majoria d’estudis que es fan estan basats en enquestes.

- Els ordinadors a l’aula han produït pocs canvis. Per què?

. Permanència d’un ensenyament basat en el professor, no en el estudiant.
. Influència dels contextos externs i locals.
. Hi ha molts objectius educatius que no s’assoleixen a partir de tecnologies innovadores.
. Una societat que necessita bons resultats acadèmics a les escoles, quantificables. Per tant, les escoles centren els seus esforços en el dia a dia i en resultats concrets.
. Persisteix la separació per franges d’edat. Poca col.laboració entre els docents.
. El 40% dels professors són usuaris habituals de l’ordinador a l’aula (1-2 vegades per setmana). Però es fa un ús tradicional de les noves tecnologies, s’utilitzen per reforçar estratègies centrades en el professor, poc incitadores de la creativitat.
. Només un petit percentatge de professors utilitza la tecnologia a l’aula d’una manera més creativa.
. No s’utilitzen els ordinadors per a ensenyar ja que no consideren que existeixi en cara el software adequat per ensenyar.

- Ens trobem que els professors no són pas reticents a usar les tecnologies. Hi estan compromesos...però ho fan a casa. Potser les estratègies polítiques no són les adequades per aconseguir que aquests professors integrin els ordinadors en les pràctiques diàries.

- El problema del professor és com confrontar-se a una classe d’estudiants que utilitzen ordinadors a l’aula. El professor té un dilema entre la seva funció acadèmica (ha de conèixer la matèria, ha de mantenir una distancia envers els estudiants) i la funció emocional (s’ha d’apropar als estudiants, coneixe’ls, posar-se en el seu lloc). Existeixen dficultats per trobar l’equilibri entre ambdues funcions.

- Amb la introducció de les noves tecnologies a l’aula, es posa en dubte l’autoritat, el control i la gestio del temps dels professors (internet com a font d’informació molt més potent que el professor.....). Els estudiants són més bons que els professors en domini de l’eina i en moure’s per la xarxa....afebliment de l’autoritat del professor. Tot això implica un canvi de rol del professorat. Passar de l’autoritat absoluta a la funció de guia o facilitador a l’aula. Quan els ordinadors passen a ser el centre de l’aula molts professors tenen por a perdre l’autoritat. Necessitat de trobar compromisos per superar els conflictes amb les noves tecnologies.

- L’entrada d’ordinadors a l’aula permet utilitzar metodologies basades en els treballs en grup, apareixen dubtes, necesitat de generar preguntes, intercanvi d’idees....nova distribució del temps. Si l’escola valora el silenci a les aules.....es converteix en un problema.

- L’ADN, els trets identitaris de cada escola, són molt potents, encara que quan el professor tanca la porta de la seva aula pot prendre decisions i ser força autònom. Necessitat d’assolir l’equilibri davant els canvis i gestionar els conflictes que sorgeixen dins l’eix acadèmic-emocional.

- En certa manera, els professors es troben amb les mans lligades perquè han de cobrir un currículum. S’ha d’intentar trencar aquesta regla i ajudar d’altres maneres els estudiants. Cal ensenyar la capacitat d’improvisació.

- És essencial compaginar la funció acadèmica amb l’emocional, malgrat el professor estigui compromès amb unes autoritats i s’hagi de posar notes, avaluar, fer judicis i mirar d’assolir uns nivells que marca l’administració al centre.

- Cal menys matèria, menys continguts. Però també és veritat que als EEUU existeix un sistema recolçat pels contribuents i ells són els nostres jutges. Els legisladors posen els currículums i els pares volen que els fills els assoleixin. Calen moviments socials i polítics externs a les escoles que promoguin els canvis (moviments de drets civils...).

- La realitat és que des dels anys 70 l’escola cada cop és més conservadora. És motl forta la idea que els EEUU han de ser competitius a nivell mundial. I es té clar que l’educació és l’instrument.

- Els professors joves aprecien la tecnologia. Les escoles de formació estan centrades en els estudiants. Però quan aquests professors nous aterren a les escoles, veuen el seu ADN...i es veuen obligats a canviar (pressió per obtenir resultats, per avaluar, competitivitat...). És molt difícil que puguin dur a la pràctica allò que han après als centres de formació.

- Existeixen programes de formació per a professorat de llarga trajectòria. Calen professors veterans experimentats. També és veritat que quan s’han de retallar presupostos, queden afectats aquests programes.

- Quan es va començar a implantar la tecnologia a l’aula els anys 70 hi havia 3 motius molt clars:

1. Aconseguir una docència més ràpida i eficient.
2. Aconseguir que els estudiants aprenguin millor i més ràpid.
3. El món viu una revolució i calen habilitats tecnològiques.

- Cal molt temps, dècades per dur a terme aquests canvis (símil de la implantació de l’electricitat a la societat i a les cases, des del seu descobriment fins a l’actualitat). Les escoles estan molt aferrades als seus costums, al seu ADN. Canviar tot això és un procés molt lent.

- Les èlits polítiques i els legisladors no coneixen ben bé els problemes de les escoles. Tenen les seves pròpies concepcions. Volen utilitzar les escoles com a instruments per solucionar problemes que van més enllà del centre. No tenen en compte l’ADN de les escoles. (“Així tenen que ser les escoles....aqui teniu les reformes”). Sovint els legisladors es senten decebuts amb els docents.

- El currículum americà és molt fàcil canviar-lo. El més difícil és aconseguir canvis en la manera de fer dels docents. Els legisladors es pensen que ordenant un nou currículum aquest es transmetrà fàcilment als estudiants. Però els professors tanquen la porta de l’aula i tenen autonomia.

- Les TIC a les aules poden provocar desigualtats segons l’origen social dels nens que van a les escoles? A EEUU sistemes 1x1 estan implantats a diferents districtes. S’observen escletxes digitals entre classes socials. No es disposen de proves que demostrin que els alumnes amb baix nivell econòmic tinguin els mateixos resultats que la resta d’alumnat. Calen esforços per un ús més igualitari dels ordinadors.

Larry Cuban. Barcelona, 16-11-10

EXCEL.LÈNCIA EDUCATIVA PER A TOTHOM: UNA REALITAT POSSIBLE....aqui també??

2010-11-17T16:05:00.005+01:00

La Roser Salavert és doctora en Gestió Educativa i directora general de les escoles públiques del districte escolar 3 de Nova York. Dins el marc dels debats educatius organitzats per la Fundació Bofill, ens exposa un seguit de idees (mireu també el power) que ens poden encaminar al nostre país cap a la fita d'assolir l'excel.lència educativa per a tots els alumnes, sense exclusions.

Idea principal
L’excel·lència educativa és possible en una realitat social multicultural, amb un índex de nouvinguts elevat, amb nivells educatius de base baixos i amb problemàtiques socials associades (com és el cas de molts districtes de Nova York). Per a fer-la possible cal passar d’una cultura de la conformitat a una en què es vol l’èxit per a tothom, en què s’estableixen unes metes clares, en què els directors i els professors exerceixen un paper de lideratge i en què es ret compte de la feina que s’ha dut a terme.

Com era l’educació «tradicional» a Nova York
• El procés educatiu es basa en tres elements: ensenyament, aprenentatge i continguts. En l’educació «tradicional», l’ensenyament preval sobre els altres elements. Hi ha pressa per cobrir un currículum i això obliga el mestre a fer lliçons magistrals.
• Quan s’avalua el procés, el que es fa és avaluar si s’han assimilat els continguts del currículum. En escoles amb una gran diversitat d’orígens i de nivells i amb molts alumnes que no parlen anglès, no tothom assolirà els objectius curriculars.
• Les avaluacions externes són normatives.
• Conclusions: els mestres, i el sistema en general, pensen que no tots els estudiants poden arribar als nivells establerts: «No se’ls pot demanar més». És un tipus d’educació de dèficit. En escoles com les que gestiona Roser Salavert, només el 10% dels estudiants superava les proves estatals normatives.

Canvi a una educació que busca l’èxit de tothom Bases del canvi
• La llei federal No Child Left Behind (NCLB, 2001).
• Diverses iniciatives per a passar de l’educació basada en l’ensenyament a l’educació basada en l’aprenentatge: tots els alumnes tenen la capacitat i el dret d’aprendre i poden assolir unes competències estàndard.
• Canvi en la gestió de les escoles. Més autonomia, lideratge de directors i professors, i avaluació interna i externa.

Principis en què es fonamenta l’ensenyament basat en l’aprenentatge
• L’esforç és la base de l’aprenentatge: «No regalem res».
• Les expectatives són clares. L’alumne i la família saben quines competències s’han d’assolir.
• Reconeixement dels èxits com a element motivador (per exemple, una classe mostra als companys dels altres nivells o als pares els resultats d’una determinada feina que s’ha fet).
• Avaluació justa. Es tendeix a fer proves de situació.
• Intel·ligència aplicada. Es busca que els alumnes responguin de manera raonada.
• Aprendre aprenent. No només es memoritza, sinó que també té una gran importància la pràctica del que s’aprèn.
• Resultats: als mateixos barris de Nova York on abans només el 10% superava les proves normatives, ara hi ha un 70% d’èxit escolar.

La llei No Child Left Behind (NCLB)
• La llei no determina currículums. Estableix unes puntuacions en cada matèria a les quals cal arribar. Cada estat desenvolupa els seus estàndards per a assolir aquesta puntuació. Aquests estàndards es basen en competències i no en currículums.
• Els estàndards s’estableixen a partir de l’estudi de moltes mostres exemplars.
• Als alumnes que no saben anglès se’ls demana el mateix nivell que als altres, però l’aprenentatge és dual (en les dues llengües).
• Es busca la coresponsabilitat de les famílies amb informes estatals regulars sobre la progressió dels alumnes.
• Si el centre no ha assolit els objectius, es dóna la possibilitat a les famílies de canviar de centre.
• La llei s’ha traslladat a les aules en forma d’estratègies per a assolir l’èxit. Exemple: es fan tutories setmanals de 45 minuts en què els professors parlen amb els alumnes de qüestions no acadèmiques per intentar resoldre problemes emocionals. El director del centre també fa aquesta tutoria i la dedica als estudiants més difícils.

Canvi en la gestió escolar (lideratge + autonomia + avaluació del rendiment)
• Fins al 2002, la gestió escolar i les idees d’innovació anaven de l’oficina del districte a les escoles. L’èxit era limitat perquè s’era lluny de l’acció, de la realitat concreta i individual de cada centre.
• A partir del 2002 es dóna autonomia en la gestió i un alt grau de responsabilitat als centres escolars.
• El director ja no és un mestre líder, ara és un gestor líder que administra el pressupost i que desenvolupa un pla estratègic de centre. Avalua el professorat. Al final de l’any, ha de retre compte davant del director general de si ha assolit els objectius establerts en aquest pla estratègic.
• Es donen eines per tal que el director senti que rep el suport necessari per a assumir aquest alt grau de responsabilitat. Es treballa en xarxa amb altres directors i amb el professorat del centre.
• Es dóna un gran valor a la capacitació del professorat, que ha de dedicar una part del temps a formar-se i a innovar dins del mateix centre. En una primera etapa cada escola havia de tenir un equip d’innovació (estudiava una de les problemàtiques més greus de l’escola i aportava possibles solucions a curt termini, que s’anaven aplicant en el dia a dia i que, si eren vàlides, es generalitzaven). Ara es demana que tots els professors del centre estiguin implicats en algun equip d’innovació.
• Cal retre compte de tota la tasca que s’ha fet al final de l’any. Es fan enquestes a mestres, famílies i alumnes. També hi ha una avaluació externa. Les dades del progrés són públiques i es pengen a internet.

Conclusió
S’ha passat d’una cultura de la conformitat a una de l’excel·lència sostinguda, d’una cultura en què el docent actua individualment a una de la col·laboració estratègica i el lideratge distributiu, d’una cultura de la uniformitat a una cultura de la diferenciació. L’avaluació no és l’objectiu, sinó una eina per a assolir l’excel·lència.
Barcelona, 1 de juny de 2010

Habilitats socials a educació infantil

2010-11-13T21:58:00.005+01:00

Com treballar a l'etapa d'educació infantil la capacitat per establir relacions socials i així prevenir les conductes agressives.

Racó Educatiu

2010-11-08T18:51:00.007+01:00

Recursos, materials, projectes, vídeos, articles... recollits en un sol blog per donar resposta i suport a ls professionals de l'Educació Infantil.

Informàtica per educació especial

2010-11-08T18:41:00.003+01:00

Informàtica i noves tecnologies. Un avenç en educació, sempre i quan arribi a tothom.

Dianaeduca

2010-11-08T18:07:00.005+01:00

Blog sobre Vivències i Recursos a Infantil i Cicle Mitjà adrecat a pares que vulguin conèixer les activitats de classe, a professors que busquin material per complementar la seva tasca diària ... Hi trobareu un munt de recursos i idees.

Inclusió digital

2010-11-08T17:49:00.003+01:00

A l'aula tenim tota mena d'alumnes que tenen dret a accedir a l'educació en igualtat de condicions. La tecnologia ens pot ajudar a aconseguir-ho Informació del Portal Gencat sobre la inclusió digital en el Projecte 1x1.

Punt d'Intercanvi

2010-11-04T16:16:00.003+01:00

Objectius de treball, projectes, experiències, enllaços... i més informació per potenciar la comunicació entre els pobles tan des de la perspectiva lingüísitica com des de la perpectica cultural i la interacció.

Programa per afavorir el desenvolupament fonològic

2010-11-02T17:14:00.005+01:00

Programa dirigit a alumnes que mostren una estructuració del llenguatge força correcta però amb errors en el nivell del sistema fonològic que fan que la seva parla sigui poc intel·ligible.

(Cedit per CREDA)

Programa d'estimulació global del llenguatge 3

2010-11-02T17:04:00.005+01:00

Programa adreçat a alumnes que mostren intencions comunicatives i disposen d’un codi oral si bé el seu desenvolupament lingüístic és retardat en referència als companys de la mateixa edat.
(Cedit per CREDA)

Programa d'estimulació global del llenguatge 2

2010-11-02T16:03:00.006+01:00

Programa dirigit a alumnes que tenen un coneixement limitat de l’entorn, ja sigui perquè han tingut molt poques experiències o perquè el seu ritme de desenvolupament es molt lent.

(Cedit per CREDA)

Aules racistes

2010-10-31T16:37:00.005+01:00

El facebook i maneres de relacionar-nos amb gent que ens pot ajudar a treballar amb aules diverses, interculturals. Ajuts per fugir actituds racistes i elitistes!...materials, vídeos, fórums...

Moments tranquils

2010-10-31T10:14:00.002+01:00

Exercicis de relaxació i concentració per nens basats en visualitzacions

Moments Tranquils

View more documents from Montserrat Escorsa.

Michael Fullan

2010-10-29T10:54:00.004+02:00

Michael Fullan és un dels pioners i experts en els canvis en educació. La seva pàgina web n'és un exemple: experiències, articles, ressenyes, presentacions...

Chispas TIC i educació. Blog Pere Marquès

2010-10-29T10:43:00.002+02:00

Blog adreçat a la comunitat educativa amb recursos, idees, articles... per treballar amb els recursos TIC. Gran diversitat a descobrir.

Expectatives i temors davant de les TIC

2010-10-29T10:35:00.003+02:00

Quina ha estat la reacció del professorat davant l'auge de les noves tecnologies? Quines pors ens ataquen? Que n'esperem? Reflexions en veu alta sobre el treball del docent amb les noves tecnologies.

Manual d'e-learning per a professors

2010-10-29T10:27:00.004+02:00

Manual sobre ensenyament virtual i a distància dirigit al professorat en general. Informacions, materials, recursos...

Estratègies didàctiques

2010-10-29T10:22:00.004+02:00

Coneixes les Webquests? I les caceres del tresor? I els projectes col·laboratius en línea? Són tres estratègies didàctiques que pots utiltizar amb l'ús d'Internet. Jordi Adell ens fa una lleu presentació d'aquests recursos. Anima't a llegir-la i aprofundir-hi.

Articles diversos

2010-10-29T09:11:00.006+02:00

Quin ús es pot fer de les noves tecnologies a l'educació? Com podem treure profit dels ordinadors personals, de les pissarres digitals i, en definitiva, del projecte 1x1? Aquí en tens un seguit d'exemples:

- La creativitat i les TAC:https://docs.google.com/leaf?id=0B3lkUs6jG-cdOGEyMjVhODMtZTQxMi00MDA3LWJjYTQtZWY0ZmZhMWRkNGU2&hl=es

- Nou repte metodològic: https://docs.google.com/fileview?id=0B3lkUs6jG-cdNDkxZTRhYzAtODM2Ny00NTdlLWI0YjAtMjYxMTRiYjlmMDQ5&hl=es

- Experiències 2.0 a l'aula: https://docs.google.com/leaf?id=0B3lkUs6jG-cdY2UxZDVhMDAtNGRhOS00MWVjLWJlYTAtMWZhMGUzODgyYjhm&hl=es

- Canvis metodològics: https://docs.google.com/leaf?id=0B3lkUs6jG-cdNGMwMDU1ZjItZjg3Ni00MTBmLTg3YjUtZDgxOWQzMTU4M2My&hl=es

- Oportunitats i dificultats amb les TIC: https://docs.google.com/leaf?id=0B3lkUs6jG-cdZjM2Y2QxMmYtNWQ3My00YjNhLThkZWEtM2QyMWE0NThjNDNk&hl=es

- Portàtils a l'aula: https://docs.google.com/leaf?id=0B3lkUs6jG-cdYzFmZDBjZmQtODBjZS00MDZjLThlOTEtZGJlMzk3OGVkNDc3&hl=es

- Gestió de l'aula: reflexions i oportunitats: https://docs.google.com/leaf?id=0B3lkUs6jG-cdNzAyYTZhMzMtMjc1NS00YmVlLTg1ODEtMGQ1MGE3MjgyYTQ0&hl=es

Bona lectura!

Baixa tolerància a la frustració

2010-10-28T09:52:00.002+02:00

Com podem entendre i ajudar als nens amb baixa tolerància a la frustració

El cassó d'en Gerard: Necessitats Educatives Especials

2010-10-28T08:23:00.004+02:00

....segur que tots ho entenem...... quantes vegades a les aules se'ns queden oblidats o aparcats alumnes amb cassons de tots tipus i colors que els fan diferents als altres..... Quantes vegades aquests cassons sembla que no ens permetin veure la riquesa d'alumnes que tenim a diari i que no acabem de trobar maneres de..... Quantes vegades aquests alumnes perden oportunitats d'aprendre, de sortir amb els companys, de compartir...perquè no sabem gestionar bé les seves diferències o planificar millor el transport del "cassó"...
Per una pedagogia de la inclusió, de les emocions i de la sensibilitat.

CEFIRE de Elda

2010-10-27T13:04:00.004+02:00

Biblioteca virtual - espai cooperatiu, amb recursos didàctics per etapes i matèries, publicacions, legislació, gestió educativa i arxiu fotogràfic. Molt recomanable!

Competència digital. Conferències de Jordi Adell

2010-10-25T21:46:00.007+02:00

Video 2: Jordi Adell parla de la revolució digital relacionada amb la informació i les comunicacions, de la convergència digital que ha produït canvis en l’economia i el sistema productiu, en les formes d’organització social que es basen en estructures de xarxa, amb una cultura de la participació. La societat exigeix respostes al sistema educatiu i al mon laboral. La resposta és la competència digital.
Seguidament, basant-se en la ISTE, l’associació internacional que fixa standards TIC per a tots els components de la comunitat educativa, ens explica les condicions a tenir en compte a nivell orientatiu, per usar de manera efectiva les TIC en processos d’aprenentatge. Aquestes condicions són:
- Visió compartida de com i de perquè volem els ordinadors a les escoles
- Lideratge
- Planificació
- Finançament suficient
- Accés equitatiu als recursos
- Personal competent i format
- Mecanismes de desenvolupament professional permanent (no puntual)
- Suport tècnic ràpid i eficaç
- Un currículum útil pels docents
- Activitats d’aprenentatge centrades en l’estudiant
- Sistemes per avaluar què fem amb els recursos

Video 5: Mapa conceptual sobre la competència digital

Destaca 5 components:

Competència informacional: la capacitat per treballar amb informació; crear informació i difondre-la.
la informàtica i el maneig de totes les altres eines tecnològiques
Alfabetitzacions múltiples: Vivim en una societat audiovisual que ha de ser objecte de formació d'espectadors crítics i autors i creadors.
Competència cognitiva genèrica: convertir la informació en coneixement
Ciutadania digital: preparació per a viure en un món on la realitat i el món virtual es confonen. Ser ciutadans crítics i integrats. Amb normes de comportament a la xarxa.

Competència digital a cicle superior per àrees

2010-10-24T22:27:00.010+02:00

Quan podem dir que un alumne de cicle superior és competent? Com avaluem aquesta competència? Com podem treballar la competència digital en les àrees de llengua, matemàtiques, coneixement del medi i educació per a la ciutadania?

Competència digital a cicle mitjà per àrees

2010-10-24T22:23:00.006+02:00

Com concretem l'alfabetització tecnològica en aquest cicle i com podem treballar les TIC en les àrees de llengua, matemàtiques, coneixement del medi i educació artística

Competència digital a cicle inicial per àrees

2010-10-24T22:17:00.007+02:00

Com podem treballar la competència digital a cicle inicial i com es concreta aquesta competència en les àrees de llengua, matemàtiques, coneixement del medi i educació artística

Slash 21 a Holanda

2010-10-22T18:21:00.004+02:00

El projecte 1x1 acaba d'arrencar fa relativament pocs anys a Catalunya, però no es tracta d'un projecte nou. Altres països, altres centres ja han experimentat amb l'aprenentatge i les noves tecnologies. Per veure alguns exemples, trobareu un seguit d'entrades amb vídeos per visualitzar. Ara, toca el cas d'Holanda.

1X1 al Nepal

2010-10-22T18:09:00.007+02:00

L'educació i la manera de transmtre coneixements ha canviat en els darrers anys: els ordinadors i les noves tecnologies en són un exemple. Es tracta de canvis per millorar, per avançar, per seguir endavant... i han d'arribar a tothom independentment del color, de la raça, del sexe, de la nacionalitat.

Les noves tecnologies i l'educació especial: Centre Palau

2010-10-22T17:58:00.006+02:00

Les noves tecnologies són un repte pel professorat que requereixen esforç i dedicació, però la recompensa pot ésser grata si s'usen adequament en el context adient. L'Escola Palau -centre d'educació especial- n'és un exemple. Vegeu les imatges.

Tipus de coneixement	Qüestions clau
Coneixement	Què va desencadenar....
Convergent	Per què....
Divergent	Què hauria passat si...
Evaluació	Segons la teva opinió, quins....